La festa no és pas cap luxe

És la festa un luxe o una neces­si­tat? Corre el perill que algú la vul­gui poli­tit­zar? Es va rejo­ve­nint? La seva infan­ti­lit­zació fa que ens arris­quem a bana­lit­zar-la? Fins quan les ins­ti­tu­ci­ons públi­ques podran fer-se càrrec de la majo­ria de des­pe­ses de la festa? Són, només, algu­nes de les pre­gun­tes inqui­e­tants que es van for­mu­lar durant la molt interes­sant taula rodona La festa, una neces­si­tat o un luxe?, que va aple­gar, el 16 de juny, a l'arxiu històric de Reus, ponents de la cate­go­ria de Joan Roig (Set­mana Medi­e­val de Mont­blanc), Jordi Ber­tran (ges­tor cul­tu­ral), Antoni Veci­ana (el Bou de Reus) i Marc Navarro (IMAC). Interes­sant perquè, un cop més, cal ben escol­tar la gent que tre­ba­lla la festa per com­pro­var que tot costa molt d'esforç i, sobre­tot, perquè quedi clar que sem­pre està tot per fer, que les coses no les rega­len i no són tan fàcils i sen­zi­lles d'orga­nit­zar com sem­bla. Comen­cem.

I és clar que no és cap luxe, la festa, fins i tot “és malèvol” que algú s'ho plan­tegi, segons Veci­ana. Així, doncs, cal con­cloure que la festa és una neces­si­tat per a un poble pel que té “de cohesió social, de bon veïnatge i de col·labo­ració entre enti­tats”, va dir Navarro amb l'aqui­escència de tot­hom. Fins i tot, la festa “sub­ven­ci­ona” altres acti­vi­tats, com és el cas de la Set­mana Medi­e­val de Mont­blanc, va expli­car Roig, una festa pro­mo­guda per la soci­e­tat civil i sense estruc­tura pro­fes­si­o­nal però que per­met que els diners que es fac­tu­ren en les múlti­ples acti­vi­tats que orga­nitza aca­bin rever­tint a les arques de les enti­tats (els Tor­rai­res de Mont­blanc tenen un casa­lot que ja el vol­drien mol­tes altres colles cas­te­lle­res). La festa és bona per al cos, la ment i la but­xaca, doncs, fet, però, que no evita que corri alguns perills. Quins? Aquí Ber­tran va ser con­tun­dent: que se la vul­gui apro­piar un color polític quan la festa “s'ha de des­po­li­tit­zar al màxim”; que amb la moda de fer un seguici fes­tiu petit “es des­na­tu­ra­lit­zin els ele­ments grans, que són els essen­ci­als”; o el voler acon­se­guir “el més difícil cada dia”, una pràctica que assola, per exem­ple, els cas­te­llers quan en dis­ci­pli­nes que li és més pròpia, com el circ, ja ha que­dat pas­sat de moda. I la pela? La festa neces­sita diners però també n'atreu molts, és font de riquesa per a molts sec­tors. Només un exem­ple. La cre­ació de la botiga de la festa major de Reus va cos­tar 30.000 euros amb l'espe­rança de recu­pe­rar els diners en dos anys. Sor­presa! Al pri­mer any, ja s'havien fet les paus. Ara bé, ja es hora que es facin uns bons estu­dis sobre l'impacte econòmic que supo­sen les grans fes­tes majors, com és la de Reus, perquè tot­hom quedi ben tran­quil i la festa no pugui donar pàbul al popu­lisme de l'elec­to­ra­lisme més barat i gro­ller. Però, també, perquè quedi clar si són sos­te­ni­bles aquests models, i fins quan. Les falles les paguem majo­ritària­ment les enti­tats falle­res, insis­tia Ber­tran. Seria pos­si­ble això aquí? Caldrà cosir anun­cis de patro­ci­na­dors als ves­tits dels dia­bles? O pas­sar el pla­te­ret quan aca­bin d'actuar per reco­llir la volun­tat? Espe­rem que no s'arribi a aquests extrems. Però el debat és viu. I la reflexió de l'altra dia va ser de la bona.