l'entrevista
“A la mar sempre és millor anar-hi sense por”
Per treballar al mar, cal estimar-lo, o n'hi ha prou amb la necessitat?
És un treball molt dur que no pot fer qualsevol. Si no t'agrada, es fa molt difícil d'aguantar, sobretot pels riscos que comporta, especialment a l'hivern.
Haver crescut prop del mar és un gran avantatge?
Segur que sí. Creixes havent perdut la por de la mar. Jo mateix, que vaig néixer a Al-Laraich, a l'Atlàntic, de petit ja sortia a la mar amb la família i els amics. Això dóna molta seguretat i la por no és la mateixa de qui s'enfronta al mar ja de gran.
Quant fa que va venir a Catalunya i quants anys fa que treballa de pescador?
Tinc quaranta anys i en fa vint-i-dos que vaig venir a Catalunya, i sempre he treballat de pescador. De fet, és el que sé fer i el que més m'agrada.
És compatible tenir una vida familiar i al mateix temps treballar al mar?
Jo crec que no. El meu és un ofici molt solitari. A més s'ha de saber conviure amb la paradoxa d'aprendre a viure amb molta gent en espais molt reduïts, mentre que el paisatge de fora és inacabable, immens, i el que hi sobra és espai.
En el seu ofici, en els 22 anys que fa que l'exerceix, deu haver notat molts canvis.
I tant que sí. Ara és molt diferent de vint-i-dos anys enrere i hi ha molts menys perills. Hi ha noves tecnologies que ens aporten molta més seguretat. Hi ha més controls, millors sistemes de comunicació i un equip humà molt més preparat per actuar davant de qualsevol situació de perill. Ha canviat molt en els darrers anys.
Treballant al mar, ha notat mai molt a prop l'alè de la mort?
Més d'una vegada. Recordo que fa uns divuit anys al Port de la Selva vaig veure morir dos companys en desplomar-se la grua de l'embarcació al mig del mar. Una vegada, de nit, vaig caure a l'aigua, però em van poder rescatar. Recordo amb molta claredat que tot era molt fosc, tant el cel com la mar.
I pensa retirar-se fent la feina que fa?
Sempre treballaré a la mar. De fet, és el que sé fer. Sempre treballo de nit. Actualment vaig amb una teranyina que dediquem a la pesca de l'anxova, de la sardina, del verat, etc.
El fet de ser d'origen marroquí li representa cobrar menys del que caldria?
Sí. La majoria de gent que treballem de nit per sortir a pescar a la mar som immigrants. Els propietaris saben molt bé que els mariners originaris del país els surten molt més cars. És injust, però, en realitat, és així.
Vostè, que ara feineja al Mediterrani i abans ho feia a l'Atlàntic, nota que cada mar és diferent?
I tant que sí. Cada mar o cada oceà té el seu propi color de l'aigua, la seva pròpia transparència i una flora i fauna completament pròpies. No n'hi ha mai dos que siguin iguals.
Per treballar al mar cal guardar-se sempre una mica de por, o n'hi ha prou amb el respecte?
Treballar sense por sempre és molt millor i és molt més fàcil sobreviure-hi. Treballar a la mar implica que se li ha de tenir respecte, tal com cal tenir-lo a qualsevol força de la naturalesa que l'home mai acabarà dominant del tot. La por, però, ajuda que sigui més difícil sortir dels problemes i perills.
