ERC força un acord unànime per la Sagrera
El ple pacta «in extremis» un document que compromet Hereu a no endeutar-se ni pagar res encara que fallin les plusvàlues
L'acord de fa una setmana amplia del 38% al 60% el percentatge que pagarà directament l'executiu espanyol: 416 milions destinats a una primera fase que consisteix a fer l'estructura de l'estació i que es posarà a licitació aquest estiu. La resta, 254,5 milions per fer l'interior de l'edifici, es pagarà amb aprofitaments urbanístics. L'oposició qüestiona que aquesta part quedi en suspens, ja que fins ara el problema havia estat precisament la impossibilitat d'aconseguir les plusvàlues previstes. El ministre José Blanco va insistir que, si no s'aconseguissin aquests beneficis, l'Estat trobaria maneres per acabar l'obra, però no ho va precisar, i l'acord tampoc no va quedar per escrit. CiU i el PP havien anunciat dues proposicions que rebutjaven la fórmula acordada.
La pilota, doncs, era ahir a la teulada d'ERC, que també havia criticat la falta de concreció de més d'un terç del finançament. El dilema dels de Portabella era que, si rebutjaven les propostes de convergents i populars, se'ls podia acusar d'incongruents i, si hi donaven suport o s'abstenien, propiciaven una greu derrota política del bipartit, al qual fan de soci no oficial.
Al final, una intensa negociació que va girar entorn d'ERC i que va durar fins minuts abans que s'encetés el debat sobre la Sagrera, va convertir el que podia haver estat una esbroncada en un acord que ratifica els acords assolits en el ple del desembre passat, en què es va exigir a Foment que aportés els recursos necessaris per garantir el finançament de l'estació, i va més enllà. Demana al consistori «que constati que el Ministeri de Foment es faci càrrec de la totalitat del cost del projecte i que, en cap cas i sota cap concepte, s'hagi de finançar a través de l'endeutament directe o indirecte de l'Ajuntament o per l'increment de l'edificabilitat prevista». És a dir, l'obliga a vetllar perquè Blanco compleixi el compromís en cas que les plusvàlues fallin, i tanca la porta al fet que el consorci de la Sagrera, format per l'Ajuntament, la Generalitat i l'Estat, recorri al crèdit, opció que no s'havia descartat.
Renúncies de CiU i el PP
CiU va renunciar als retrets que posava a la fórmula prevista per finançar les obres –els convergents confonien en la seva proposta la totalitat amb la primera fase del projecte–, i també a la demanda que, abans de posar a licitació els treballs, es revisés tot el model de finançament. També el PP va renunciar a l'exigència que totes les obres (externes i internes) s'adjudiquessin d'una sola tacada.
Per Portabella, «en acords d'aquesta magnitud, tot hauria d'estar clar» i per escrit, i per això va destacar les bondats del document consensuat ahir, però va recordar que queda pendent «la incògnita» del finançament de la segona fase del projecte.
Tot i que l'ecosocialista Ricard Gomà va optar per evitar la confrontació amb l'oposició, el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Ramon García-Bragado, va buscar el cos a cos amb Xavier Trias, aprofitant que el líder de CiU va instar el govern a ser «coherent» i respectar els acords del ple. García-Bragado va qüestionar la coherència de CiU i va esgrimir els plantejaments passats i també el bloqueig que, segons ell, va exercir la federació sobre la Sagrera quan manava a la Generalitat. «Fins i tot quan arribem a acords, vostès ho fan quasi malbé tot, però no cauré en la trampa», va replicar Trias, i després va titllar García-Bragado d'«embaucador» –terme incorrecte, per cert; el mot és entabanador.
Per posar pau, Hereu va agrair «l'esforç d'unitat» de tothom, però va enverinar el seu discurs final amb una càrrega de profunditat contra CiU i el PP: va dir que la Sagrera «sempre ha estat un anhel de Barcelona» i que és «ara, i només ara», quan la Generalitat i l'Estat han assumit que aquest és també un projecte estratègic per a Catalunya, l'Estat i Europa. El missatge és cristal·lí: a Barcelona sempre han manat els socialistes, i «ara» és quan també ho fan a Madrid i a l'altra banda de la plaça de Sant Jaume. Trias va saltar: va canviar l'«embaucador» que abans havia ofès García-Bragado per un més suau «embolicaire», però aquest cop va fer extensiu el qualificatiu a l'alcalde. «Pel bé del present i del futur, no li ho tindré en compte», va cloure Hereu.