Ciutat de les tres cultures
Compendi de passat i modernitat, la Còrdova mil·lenària és testimoni viu de les cultures que s'hi van establir
Els orígens d'aquesta ciutat es perden en la nit dels temps; banyada pel Guadalquivir i amb terres fèrtils, es configura com un lloc idoni per viure-hi. Passejar pel seu nucli històric ens permet descobrir un entramat de carrerons, places i patis emblanquinats entorn de la Mesquita-catedral, autèntic símbol de Còrdova. Compendi de passat i modernitat, aquesta ciudad mil·lenària és testimoni viu de les cultures que s'hi van establir. Pocs llocs al món poden presumir d'haver estat capital de la Hispània Ulterior –sota l'Imperi romà– i capital del califat dels omeies.
Al segle II els romans van ocupar la ciutat de Corduba i li van donar una intensa monumentalitat. Al segle X els musulmans converteixen Qurtuba en l'urbs més gran del món i un gran centre cultural, polític i econòmic. L'any 1236 Còrdova és reconquerida per la corona de Castella, i va començar així la repoblació cristiana. A mitjan segle XX recupera la seva esplendor passada amb la creació de la universitat.
La Unesco va proclamar la Mesquita-catedral com a patrimoni de l'humanitat l'any 1984 i el nucli històric que l'envolta, el més gran de tot Europa, l'any 1994. La mesquita és el monument més important del tot l'Occident islàmic. La va començar Abd al-Rahman I; els seus successors Abd al-Rahman II i III la van ampliar i millorar i Alhaken II va perfeccionar el temple musulmà.
En el seu interior alberga la Catedral cristiana (d'estils gòtic, renaixentista i barroc), que es va començar a construir al segle VIII i es va acabar al XVIII Del conjunt destaquen el bosc de columnes, el pati dels tarongers i la torre de la catedral.
La Judería és un entramat de carrerons, propers a la mesquita, estrets, blancs i amb portes de reixes que mostren patis florits. En ple barri de La Judería trobem la Calleja de las Flores un dels carrers més tradicionals de la ciutat.