Els ramaders de bous braus de l'Ebre s'obren al turisme
Consideren que el model de la Camarga és extrapolable al Delta de l'Ebre i proposen fer visites a les finques o un museu dels correbous
Aquest estiu és el primer amb la nova llei que regula la festa vigent
Molts municipis de les Terres de l'Ebre es troben aquests dies de festa major. Juliol i agost són els dos mesos de l'any en què els ramaders de bous braus tenen més feina, però no es pot viure tot l'any treballant fort només dos mesos. Per això els ramaders ebrencs han començat a mirar l'agroturisme com a una manera de desestacionalitzar la seua activitat. S'emmirallen en la Camarga (Occitània), on, en una superfície només quatre vegades més gran que el Delta, conviuen 150 ramaderies de braus, i el turisme proporciona uns ingressos de 1.000 milions d'euros. Així ho explica Paco Palmer, ramader d'Amposta i propietari juntament amb el seu germà Josep d'una de les ramaderies de braus més antigues de les Terres de l'Ebre, la de Margalef: “Aquí estem a anys llum de la Camarga”. “A l'Estat francès, el govern està al costat dels ramaders i, en canvi a Catalunya, ens miren com si fóssim una espècie rara”, argumenta per la seua banda Pedro Fumadó, El Xarnego, propietari de l'altra ramaderia més antiga de l'Ebre.
A les Terres de l'Ebre ja hi ha algun ramader que s'ha obert tímidament al turisme. És el cas de Rogelio Martí d'Alfara de Carles, que té un restaurant i una plaça de bous a la falda dels Ports, però Palmer i Fumadó són els dos únics, dels sis ramaders que hi ha a l'Ebre, que tenen bous braus al Delta. Palmer té una finca de 90 hectàrees a l'Encanyissada (Amposta), a l'hemidelta dret i el fill de Fumadó, Pedro Fumadó Porres, una altra de 45 hectàrees a prop de la bassa de les Olles (l'Ampolla) a l'hemidelta esquerre. Tots dos tenen projectes d'explotació turística de la seua activitat.
En aquest sentit, Fumadó ja ha fet una important inversió els últims anys a la finca de les Olles, on té uns 200 braus que pasturen en estat salvatge. Era una finca d'arròs que ha retornat al seu estat natural. Hi creix el senill i l'agram, hi han plantat arbres i no té res a envejar al paisatge de la Camarga. La seua idea va més enllà encar i projecta un museu i casa de pagès dels bous de les Terres de l'Ebre on exposaria fotos antigues i els vint caps dels bous més emblemàtics que ha tingut, entre altres elements. “L'agroturisme és la salvació però necessitem la implicació de l'administració”, manifesta el pare, Fumadó Amenós, tot precisant que l'ofici de ramader es troba en “perill d'extinció”. “El pinso val el doble, el gasoil no para de pujar, les subvencions es redueixen i, amb la crisi, ens toca rebaixar els preus dels bous”, hi afegeix.
Els Palmer també volen fer una inversió important a la finca de l'Encanyissada, on els seus bous (uns 150) també integren el paisatge quotidià del Delta. Actualment no viuen de la ramaderia perquè sostenen que és inviable. El projecte inclouria construir diverses barraques a l'Encanyissada i organitzar visites a la finca, a més d'exhibicions dels animals. “Encara està molt verd”, reconeix Palmer, que precisa que hi ha d'haver predisposició del govern per afavorir “una cultura real dels bous”.
Trencar la mala imatge dels correbous
Els bous de les Terres de l'Ebre formen part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya des del juliol de l'any passat. En aquell moment, el responsable territorial de Cultura a l'Ebre, Xavier Vega (ERC), va dir que això permetria promocionar els correbous “sense complexos” a la resta del país. El cert és que un any més tard, i un cop aprovada la llei que regula les festes amb bous a Catalunya, els correbous continuen aixecant una agra polèmica arreu del país i són especialment qüestionats els bous embolats i els capllaçats. El nou delegat del govern a l'Ebre, Xavier Pallarés (CiU), veu de bon ull la iniciativa dels ramaders i considera que a més serviria per millorar la imatge que es té arreu de Catalunya de la festa dels bous. “L'únic que hem de fer és demostrar que aquí es fan les coses ben fetes”, diu. Els ramaders, però, són una mica escèptics. “El bou brau és un reclam en l'àmbit mundial, però a Catalunya la simbologia del bou es relaciona amb Espanya i això fa difícil que se'ns promocione”, argumenta el ramader d'Amposta, Paco Palmer.
D'altra banda, l'agrupació de penyes també treballa perquè els municipis on es fan correbous es promocionen també com a municipis taurins i posen senyals a l'entrada dels pobles.
