Infraestructures

Miami Platja i l'Hospitalet també reclamen el tramvia

Demanen que s'estudiï d'integrar-los en una segona fase de la xarxa, igual que s'ha previst amb Altafulla i Torredembarra

Com Salou i Cambrils, aprofitarien la desafectació de la via actual

La franja cos­ta­nera del Baix Camp no es vol que­dar al marge del futur sis­tema tram­vi­ari del Camp de Tar­ra­gona. Tot i l'apa­rent con­ge­lació del pro­jecte, els ajun­ta­ments de Mont-roig del Camp, per un cantó, i de Van­dellòs i l'Hos­pi­ta­let de l'Infant, per l'altre, han dema­nat en el dar­rer any a la Gene­ra­li­tat que inclo­gui els seus res­pec­tius nuclis cos­ta­ners –Miami Platja i l'Hos­pi­ta­let– en la pla­ni­fi­cació per tal que almenys s'hi estudiï l'arri­bada del Tram­camp en futu­res fases. La idea és ben sen­zi­lla: de la mateixa manera que s'ha pre­vist fer-ho a Salou i Cam­brils (en teo­ria el pri­mer tram que podria exe­cu­tar-se), sim­ple­ment es trac­ta­ria d'apro­fi­tar per al tram­via la pla­ta­forma de la via fèrria actual, que es des­a­fec­tarà un cop entri en ser­vei la vari­ant del cor­re­dor medi­ter­rani per l'inte­rior que s'està cons­truint entre la cen­tral de Van­dellòs, Vila-seca i Pera­fort, i que es pre­veu que pugui entrar en ser­vei el 2014.

Fins a la nova estació

Els dos ajun­ta­ments con­si­de­ren que el cost de la infra­es­truc­tura seria reduït, ja que la pla­ta­forma actual es podria apro­fi­tar tota de Cam­brils cap al sud. Per això, l'Ajun­ta­ment de Van­dellòs ha dema­nat que el Tram­camp arribi almenys fins a l'estació actual de l'Hos­pi­ta­let, tot i que troba que ide­al­ment hau­ria d'arri­bar a la futura del nou cor­re­dor fer­ro­vi­ari, un fet que en con­junt supo­sa­ria allar­gar uns 15 quilòmetres la xarxa pre­vista ara fins a Cam­brils. Cap al sud, el con­sis­tori pro­posa que l'actual traçat fer­ro­vi­ari esde­vin­gui una via verda, d'uns qua­tre quilòmetres, que comu­ni­qui l'Hos­pi­ta­let amb la cala del Cas­tell, el PEIN de la Rojala i les plat­ges del Torn o l'Alma­drava, a tocar de la nuclear, fins al punt on es bifurca el nou traçat per l'inte­rior del cor­re­dor medi­ter­rani.

La pro­posta, de fet, ja es va incloure en l'estudi d'impacte ambi­en­tal previ al POUM, que ara s'està redac­tant, ja que l'Ajun­ta­ment ja l'havia plan­te­jat abans al govern, sem­pre amb una res­posta nega­tiva. Ara, però, fent front comú amb Mont-roig i apro­fi­tant el període d'expo­sició pública de l'estudi infor­ma­tiu, ha dema­nat que es torni a estu­diar. En aquest sen­tit, els uns i els altres recor­den que hi ha dades sobre mobi­li­tat i població (només a l'Hos­pi­ta­let hi viuen unes 5.000 per­so­nes, que a l'estiu es tri­pli­quen, a més dels cli­ents dels càmpings) que podrien jus­ti­fi­car la via­bi­li­tat de la idea, a les quals s'afe­gei­xen altres moti­va­ci­ons, com ara l'interès que pot supo­sar des­con­ges­ti­o­nar les plat­ges del nord de la Costa Dau­rada per donar a conèixer més les del sud.

Infor­mes muni­ci­pals

Els dos ajun­ta­ments han pre­sen­tat infor­mes dels arqui­tec­tes muni­ci­pals per donar suport a la rei­vin­di­cació. L'Ajun­ta­ment de Mont-roig el va pre­sen­tar a la tar­dor en forma d'al·legació a l'estudi infor­ma­tiu del Tram­camp, i el de Van­dellòs, a més, ho ha inclòs com a al·legació al pla direc­tor de mobi­li­tat del Camp de Tar­ra­gona, ara en tra­mi­tació.

L'informe de Mont-roig, que dóna raons molt simi­lars a les de Van­dellòs, recorda, a més, que ja va pre­veure en el POUM apro­vat el 2006 la trans­for­mació futura de la pla­ta­forma del tren en una zona d'ús com a espai lliure i/o sis­te­mes de comu­ni­ca­ci­ons, per tal de reser­var aquest espai, que fins i tot es plan­teja de des­plaçar al cos­tat de l'N-340 en els trams interur­bans, “per a solu­ci­ons de trans­port públic”. L'informe, a més, “troba a fal­tar” més inte­gració del sis­tema tram­vi­ari amb el futur cor­re­dor medi­ter­rani i més anàlisi de la via­bi­li­tat de la implan­tació de car­rils segre­gats per a busos en els sòls que alli­beri el fer­ro­car­ril actual. Per això, com a con­clusió, es reclama la inclusió de Miami i l'Hos­pi­ta­let en un sis­tema de trans­port “real­ment inte­gral i gene­ral del Camp de Tar­ra­gona”.

LA XIFRA

15
km
més de línia suposaria fer arribar el Tramcamp a la futura estació de l'Hospitalet de l'Infant a l'eix mediterrani.

Front comú a Constantí

Tots els grups municipals de Constantí també van signar, el desembre passat, l'Acord pel Tramcamp, una declaració que van presentar al govern quan van constatar, durant l'exposició pública de l'estudi informatiu, que el tramvia passaria de llarg del nucli de Constantí, tot i que travessaria en part el terme de darrere les Gavarres. El text troba especialment necessari el tramvia al polígon industrial del municipi i el polígon petroquímic nord, zones on diàriament “es fa un alt nombre de desplaçaments amb vehicle privat”. La declaració reivindicava la “importància estratègica” que tindria per al poble la “prolongació del sistema fins a Constantí i la construcció de les estacions necessàries al seu nucli urbà”, sobretot una vora la rotonda de la carretera de Reus, on podria arribar la línia des de l'aeroport.

Una ocupació màxima prevista de només un 17%

Els estudis d'ocupació preveien en l'horitzó del 2026 uns 12,4 milions de passatgers a tot el Tramcamp. La majoria viatjarien en el corredor entre Tarragona i els barris de Ponent, amb 3,1 milions, i els altres se situarien entre 1,5 i 1,7 milions. L'ocupació mitjana en un dia feiner en període no estival, així, s'estimava en uns 35 usuaris el 2026 si es desenvolupés l'àrea residencial prevista vora les Gavarres, fet que suposaria un grau d'aprofitament de només el 17% en combois amb una capacitat de 210 passatgers.

Incidint en això, en els informes municipals de Mont-roig i Vandellòs es constata que la demanda generada des de l'Hospitalet, per exemple, podria ser fins i tot superior a la de Vila-seca o Cambrils, amb una ocupació mitjana d'uns 15 usuaris per tren, que suposaria un grau d'aprofitament de només el 7,2%, xifra molt semblant, tanmateix, a la del Trambesòs, on és d'entre 15 i 17 usuaris. “El cost i el fet que les unitats han de tenir una capacitat mínima per ser operatives fa difícilment viable el sistema des d'un punt de vista estrictament econòmic”, admet l'informe de Mont-roig, que tanmateix recorda que “altres sistemes ja implantats en l'entorn metropolità de Barcelona són també deficitaris”, i es justifiquen per la seva incidència social o ambiental. En el mateix informe s'admet que “la component de rendibilitat econòmica es va reduint sensiblement en els trams perifèrics i no associats a l'eix Tarragona-Reus, i des d'aquest punt de vista la limitació del seu traçat fins a l'estació nodal de Cambrils Nord és comprensible”, tot i que “troba a faltar l'estudi d'implantació de futures ampliacions”, ja que “es tracta d'un estudi informatiu destinat a avaluar precisament la viabilitat tècnica, econòmica i poblacional”. En l'informe, a més, es recorda que el govern sí que preveu una futura prolongació cap a la Móra, Altafulla i Torredembarra, nuclis que “es troben en situacions similars” a les de Miami i l'Hospitalet.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.