nits de ponent
el pub adagio de balaguer (3/8)
Retorn als vuitanta
Els dards i el billar li donen a l'Adagio un aire de pub de suburbi anglès plantat al mig de la Noguera
Si algú vol escriure algun dia la història de l'oci nocturn a Balaguer ha de parlar amb en Manel de l'Adagio. Aquest home no només és el propietari del bar degà de la festa balaguerina (deu ser l'únic en tota la ciutat que no ha canviat mai de nom després de 28 anys obert, un rècord insuperable a la capital de la Noguera), sinó que ha estat en totes les batalles, des de punxar discos a l'Ubbe abans que es digués Ubbe, fins a veure de prop la fundació de Las Vegas: va ser el seu pare qui va obrir aquest mític lloc de tapeig de Balaguer que ara viu una segona o tercera joventut al carrer del Sant Crist.
Ara en Manel manté a l'Adagio una clientela fidel atreta per la música dels setanta i els vuitanta que punxa al seu local i per l'especialitat de la casa: els gintònics. Té més de quaranta ginebres diferents i un preparat d'herbes aromàtiques la composició del qual és un dels secrets millor guardats de Balaguer i que li donen un gust propi que no es pot trobar en lloc més. Això fa que anar a l'Adagio i demanar-se una canya és desaprofitar el viatge. Però qui ho faci almenys veurà el detall de ser servit en unes gerres de vidra opac com les d'abans i des d'un sortidor d'època que és una autèntica obra d'orfebreria. Nostàlgia de pub vuitanter, com la diana de dards i el billar que amenitza les nits més tranquil·les i que li donen al local un aire de suburbi londinenc plantat al mig de la Noguera.
El pub obre a diari, faci fred o calor, hi hagi crisi ferotge o bombolla immobiliària, i això fa que l'Adagio sigui de vegades el punt de trobada de quatre amics on tenir una conversa tranquil·la, o bé el local ple de música i de gent en què es transforma els caps de setmana.
La seva situació allunyada del passeig fa que quedi apartada del nucli de pubs i bars que des de fa anys intenten recuperar l'antic esplendor nocturn de Balaguer, val a dir que de moment sense gaire èxit, o almenys sense aquella esplendorosa atracció que exercia la ciutat als anys noranta. Ara al voltant del carrer del Sant Crist hi haurà, a més del nou Las Vegas i de l'Adagio, un refundat Flemming, de pròxima reobertura. L'oci nocturn balaguerí continua en contínua transformació. Senyal de vitalitat.
