la CRÒNICA
Hàbits lingüístics insuperables
Aquesta setmana s'han donat a conèixer els resultats del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura sobre el que denominen “la dieta cultural dels catalans”. Els resultats del 2010 no són gaire sorprenents, ja que el que fan és refermar tendències. Des del 2008, quan es va començar a estudiar la qüestió, s'aprecia un increment del consum de videojocs, i una estabilització amb tendència a l'alça en consum de música i amb tendència a la baixa en lectura, cinema i espectacles diversos. Ens continua sobtant la quantitat de catalans catalanoparlants que només llegeixen en castellà. És una quantitat que es va modificant a favor del català molt lentament amb el pas dels anys. L'ideal seria que, almenys, els catalanoparlants llegissin majoritàriament en la seva llengua. No és així, què hi farem. Que cadascú pensi per què ho fa, ja que la raó habitual de “Jo és que no he estudiat en català i no hi estic acostumat” cada vegada és més inversemblant.
El cas del cinema, com sempre, és el més espectacular. Diaris de gran tiratge, espanyols i catalans, titulaven així el comentari sobre aquesta enquesta: “El 46% dels catalans prefereix veure les pel·lícules doblades al castellà”. Jo ho hauria fet al contrari, per què no?: “El 54% dels catalans no prefereix veure les pel·lícules doblades al castellà”. En aquest percentatge hi ha aquells a qui els és igual (36%) i els que prefereixen veure les pel·lícules doblades al català (18%). El senyor Joan Sabaté, director general de la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc) declara, compungit, que de les dades es desprèn una opinió majoritària en favor del doblatge (versus la versió original subtitulada) i en castellà. Com si fos una mena de maledicció bíblica que som incapaços de superar. I no és així. D'entrada, de tots aquests a qui els és igual, n'hi ha molts que si trobessin programació regular en català, s'hi apuntarien. Però com volem canviar els hàbits de la gent si, en un any immillorable i fantàstic per al cinema en català, la seva presència no ha passat del 5%?
Per una altra banda, aquesta enquesta, àmplia, de 30.887 persones (els recomanem un cop d'ull a l'informe, que es pot trobar a www.fundacc.org), ens mostra que pràcticament la meitat dels enquestats, per una qüestió de proporció d'habitants, pertany a l'àrea del Barcelonès i del Baix Llobregat. Això fa que les dades globals siguin unes, mentre que les particulars, les que mostraria l'estudi comarca per comarca, serien molt diferents.