Demanen a Justícia més control sobre les fundacions
La conselleria que dirigeix Fernández Bozal té en marxa una reforma legal que dóna més marge de maniobra als patrons
El Consell de Treball, Econòmic i Social recomana no retallar les atribucions de vigilància del Protectorat
La nova regulació de les fundacions que tira endavant el govern de CiU ha passat el filtre del Consell de Treball Econòmic i Social, que ha emès un dictamen no vinculant en què recomana que el Protectorat de Fundacions tingui més atribucions de control en les decisions econòmiques dels responsables d'aquest tipus d'entitats. El Protectorat de Fundacions és un organisme dependent de Justícia que té encarregat el control del funcionament
de les fundacions.
La reforma legal aprovada pel govern preveu que les fundacions puguin emprendre actuacions econòmiques sense l'autorització prèvia del Protectorat. Aquest fet és qüestionat pel Consell, que
opina que “caldria mantenir el règim d'autorització prèvia”, sobretot per a operacions que vulguin
fer patrons o persones
vinculades a la fundació per a compravenda de béns immobles o béns
mobles de gran valor, préstec de diners i prestació
de serveis retribuïts.
L'argument del Departament de Justícia és la voluntat de dotar les fundacions i els seus patrons de més agilitat en la gestió. Per aquest motiu, la reforma legal que tira endavant el departament que dirigeix Pilar Fernández Bozal ha introduït diverses reformes que eliminen tràmits que havia imposat la llei de fundacions aprovada pel govern tripartit.
Aquest argument no és compartit, però, pel Consell de Treball, que reclama que el Protectorat tingui encara el dret a vet
per a actes de disposició, gravamen o administració extraordinària de béns de les fundacions. Aquest organisme consultiu manifesta el seu acord amb el departament, ja que vol “incrementar l'autonomia de gestió de les fundacions”, però a la vegada
insisteix a no retallar
les atribucions de control del Protectorat.
El Consell de Treball el presideix Josep Maria René, conseller de Treball en el govern de Maragall.
Entre la por d'un altre cas Palau i la necessitat d'una gestió més àgil
J.P
La llei de fundacions de Catalunya
va ser aprovada el 2008. Un any després va sortir a la llum l'escàndol del Palau de la Música, que va posar al descobert la falta
de control sobre la seva fundació, un dels instruments utilitzats per Fèlix Millet per apropiar-se diners indegudament.
El govern tripartit va reaccionar aleshores aprovant un
projecte de llei del Protectorat de Fundacions que donava
a aquest organisme moltes
més atribucions de control. L'objectiu era evitar que es
produís un altre cas Palau.
La legislació del tripartit en matèria de fundacions ha resultat, però, tan intervencionista que ha forçat la queixa generalitzada del sector, així com un èxode de noves fundacions cap a registres de l'Estat espanyol, en comptes de crear-se en l'àmbit de Catalunya. Aquest va
ser el cas de la Fundació Lluís Llach, registrada pel cantant de Verges al Ministeri de Cultura amb l'argument que fer-ho a Madrid és més econòmic.
El nou govern de CiU s'ha proposat corregir aquest plus
d' intervencionisme de la llei, i per això ha posat en marxa la reforma legal. Des de l'oposició, ja s'ha alertat que no es pot negligir en la capacitat de control.
Notícies de ...
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 30-07-2011, Pàgina 28
- El Punt. Barcelona 30-07-2011, Pàgina 28
- El Punt. Camp de Tarragona 30-07-2011, Pàgina 28
- El Punt. Comarques Gironines 30-07-2011, Pàgina 30
- El Punt. Penedès 30-07-2011, Pàgina 28
- El Punt. Maresme 30-07-2011, Pàgina 28
- El Punt. Vallès Occidental 30-07-2011, Pàgina 28
- Avui 30-07-2011, Pàgina 24