L'apocalipsi del pitjor juliol

Els àvids de platja que van triar les vacances al juliol feia setmanes que es lamentaven de la vaga del sol. Però poc s'imaginaven com seria la cirera del pastís, gairebé apocalíptica, de l'últim dissabte de mes. Més d'un es devia malfiar del pronòstic de tempestes veient el sol que espetegava a mig matí a la metròpoli barcelonina. Però amb la negror que va cobrir tot el litoral i el prelitoral central a l'hora de dinar, els més ociosos van decidir que la migdiada era el pla menys arriscat. Una bona manera d'abstreure's durant una estona del pitjor juliol dels darrers trenta-quatre anys. Això, és clar, els que no van tenir l'ensurt de la calamarsa que atacava vidres i vehicles. O els pobres conductors que havien de travessar els túnels i passos subterranis negats d'aigua. A Barcelona, la ronda Litoral va fer els honors literals al seu adjectiu. Tot i que hi van tallar alguns accessos, els conductors que ja hi transitaven van trobar més d'un pam d'aigua en diversos punts, amb la circulació convertida en una gimcana a poca velocitat per evitar tant que els motors s'aturessin com els riscos del temut hidroplanatge. La tònica es va reproduir en altres indrets, com per exemple als passos inferiors de la Gran Via de Sabadell, que encara restaven tancats al capvespre.

Les fulles i branques arrencades per l'aiguat i els cops de vent van ser l'origen del caos. A més de la ronda, als passejos Marítim i de Colom i a la part més baixa del Paral·lel hi havia guinguetes i tendals de quioscos arrencats, contenidors mig buits enduts per l'aigua i rengles de motos tombades per l'efecte dòmino. Un paisatge desolador amanit amb algun arbre i palmeres descalçats per la tempesta. L'aigua també es va filtrar al subsòl, i en algunes estacions del metro, sobretot al Paral·lel, Sant Antoni i Sagrada Família, hi havia passadissos amb un pam d'aigua. També van quedar fora de servei les de Fontana, Lesseps i Penitents, que es van reobrir a mesura que va anar avançant la tarda. El túnel de la línia de rodalies sota el carrer d'Aragó també es va haver de tallar per l'aigua acumulada a les vies.

Els danys col·laterals els van patir, també, els amos de comerços inundats, que van haver de passar la tarda traient aigua i netejant. En altres llocs, com ara en alguns barris de Sabadell i Ripollet, botiguers i veïns van estar unes hores sense llum. Però com que el sol, sorneguer, va tornar a treure el nas després del diluvi, la normalitat de qualsevol altra tarda de dissabte també va deixar els estralls habituals: cues de cotxes als accessos dels centres comercials i ramats de passejants i turistes que, a cop de sola, de seguida van esborrar l'aigua de les voreres i la van convertir en xafogor.