El poble assedegat

Asse­gut en una ter­rassa prop del Casal de l'Espluga de Fran­colí, el Pep es queixa que, com que no té dipòsit a casa, aquests dies l'aigua de l'aixeta li “raja tota tèrbola, és gai­rebé sorra!”. “Guaita els pla­ta­ners, quina mala pinta!”, li assen­teix el David. “Pre­gunta a qual­se­vol pagès: els camins, els camps... està tot sec i ja patei­xen per la vinya i l'amet­lla”, lamenta. Si bé els pan­tans estan ben plens a bona part de Cata­lu­nya, en muni­ci­pis com aquest de la Conca de Bar­berà, en altres èpoques ano­me­nat el poble de l'aigua per la qua­li­tat i quan­ti­tat amb què hi bro­llava, viuen amenaçats de res­tric­ci­ons. Des de l'epi­sodi de plu­ges del març, quan l'estiu hi sem­blava asse­gu­rat, no hi ha cai­gut gai­rebé ni una gota i en el nivell dels pous i cor­rents sub­ter­ra­nis que bai­xen de les mun­ta­nyes de Pra­des, el proveïdor exclu­siu, en les últi­mes set­ma­nes hi ha hagut uns alts i bai­xos alar­mants que fan témer que se n'acabi l'aigua. Tant és així que el 25 de juliol l'Ajun­ta­ment va fer un pregó ofi­cial per adver­tir que hi podria haver talls si la població no en mode­rava el con­sum.

Però no tot­hom en sem­bla estar assa­ben­tat. “Talls? No ho sabia, però no m'estra­nya, aquí això és un pro­blema endèmic”, diu el Marc des d'una altra ter­rassa al car­rer Lluís Caru­lla. “Com que a la tele­visió no paren de dir que hi ha tanta aigua, sem­bla que la gent aquí no en sigui cons­ci­ent”, refle­xi­ona l'Ermínia a la pis­cina muni­ci­pal, aquests dies plena de gom a gom. La font Major, al nai­xe­ment del riu Fran­colí, està seca però sí que en ragen d'altres al poble, com la font Baixa, fet que sem­bla esmor­teir la sen­sació de perill entre els esplu­guins. “Les dis­set fonts ragen tot el matí, i molta gent encara hi ve a bus­car aigua, però a la tarda les tallen”, explica la Maria Teresa, del res­tau­rant veí. Cer­ta­ment, el pro­blema es toca en alguna con­versa, però tam­poc no sem­bla la pre­o­cu­pació prin­ci­pal a la vila.

“Seguim com estàvem, raci­o­nant tot el que podem. No hem hagut de tallar l'aigua però la situ­ació és molt impre­vi­si­ble, en qual­se­vol moment pot pas­sar i ho hem de con­tro­lar, a veure si tot­hom hi ajuda”, raona el regi­dor de Ser­veis, Joan Amigó. El cabal que baixa de les Cent Fonts, que s'acu­mula al dipòsit de Sant Miquel, fa dies que gai­rebé s'ha atu­rat, i l'Ajun­ta­ment hi ha hagut d'injec­tar aigua des del dipòsit infe­rior de la Cometa, que recull aigua sub­terrània del Fran­colí. “Encara sort que, arran de la dar­rera sequera, els vam inter­con­nec­tar i podem regu­lar molt millor el ser­vei, ara els tenim gai­rebé plens”, explica Amigó. Si els aqüífers natu­rals s'asse­quen del tot, els dipòsits no aguan­ta­ran gaire hores. D'on no n'hi ha, no en raja. I a l'Espluga, cre­uen els dits.