Manlleu, de llegenda
Els carrers i les places de la ciutat s'ompliran de foc, música i teatre per convertir de nou la llegenda del serpent en festa
Temps era temps, que a la Devesa de Manlleu hi vivia un gran serpent. La llegenda explica que era un animal molt gros, amb una llarga cabellera i un fastuós diamant al mig del cap. Cada cop que la bestiola anava a beure al riu tenia la precaució de deixar la valuosa pedra al seu cau per evitar de perdre-la. Un nen, que va descobrir el costum, es va emportar el diamant cap a casa i el va amagar sota un morter. Com no podia ser d'altra manera, el serpent el va perseguir, va descobrir l'amagatall i va intentar tombar el morter...
“A Manlleu aquesta llegenda s'explicava sovint. Fa set anys va sorgir la idea de transformar-la en un espectacle de carrer amb la participació de la gent. El primer pas va ser construir la serp i el morter”, explica Pere Callís. Des de llavors, la Festa del Serpent, que se celebra sempre el dia 14 d'agost, s'ha consolidat i s'ha projectat al territori. “Per a mi, el millor ha estat la implicació de les entitats de Manlleu, vull dir que s'ha unit un piló de gent amb aficions diferents que col·laboren i s'interrelacionen gràcies a la festa”, diu en Pere, que hi afegeix: “La festa del Serpent ha resultat un èxit pel públic que atreu, que és molt; perquè és molt participativa; i perquè ha aconseguit donar un tret distintiu a la nostra festa major amb un gran espectacle fet per la mateixa gent de Manlleu”.
Del Ter a la plaça Fra Bernadí
El foc, la música i el teatre són els grans protagonistes d'aquesta festa que, fidel a la llegenda, comença a desplegar l'espectacle a les deu de la nit a la Devesa, vora el Ter, i el transporta per diversos carrers del centre per acabar a l'escenari situat al cor de Manlleu, a la plaça Fra Bernadí.
La llegenda es va explicant en vuit espais. El serpent apareix a la Devesa; a l'esplanada del Museu Industrial de Ter, el Serpent es troba amb uns personatges que fugen esfereïts; la persecució, en cercavila, continua cap al torrent de la Borina; al carrer de la Cavalleria s'afegeixen a la fugida uns capellans i uns escolans; a la cruïlla del carrer de la Cavalleria amb el carrer Àngel Guimerà, el poble planta cara al Serpent amb un gran esclat de foc. Llavors s'hi sumen els diables i continuen pel carrer de la Font; a les Tres Creus, la ràbia del Serpent augmenta, i el foc també. Però a la plaça de Dalt Vila tot és tranquil fins que apareixen els nens, la bèstia i també el morter. Amb tots els personatges reunits a la plaça Fra Bernadí, s'escenifica el final de la història i es descobreix què va succeir amb el Serpent i amb el diamant...
Estrena
En aquesta edició, la festa estrena serpent. “L'anterior l'havíem construït nosaltres mateixos i ja estava molt malmès”, diu en Pere. La nova bèstia és obra de l'escultor de gegants Toni Mujal, i ha estat apadrinada pels veïns de Manlleu, que hi han fet aportacions econòmiques. Altres novetats de la festa són la creació de les joies del Serpent, l'edició limitada de les cerveses del Serpent o les Cròniques del Serpent, en què un escriptor de prestigi farà un relat de l'espectacle en forma literària. L'encarregada d'encetar l'experiència serà la novel·lista Margarida Aritzeta.
Versió infantil
La festa del Serpent comença d'hora. Al matí, es convida a passejar per la Devesa i allí es llegeix la llegenda. Enguany hi posaran la veu els actors Francesc Colomer i Jordi Pla. A la tarda, al passeig del Ter, s'organitzen tallers i activitats per als més petits. El programa continuarà amb més activitats per al públic familiar i amb l'espectacle teatral Serpent 2.0. Després de la representació de la llegenda, la nit s'allargarà amb el concert del grup Teràpia de Shock, els salts del Diamant i la música d'Always Drinking Marching Band.
La Festa del Serpent forma part del programa de la festa major de Manlleu.
PER ARRIBAR-HI
Manlleu, la ciutat a la riba del riu Ter
La Festa del Serpent pot ser una bona excusa per visitar Manlleu. L'escenificació de la llegenda té lloc en indrets emblemàtics, com els carrers i les places de Dalt Vila o el passeig del Ter. De fet, la ciutat ha estat marcada profundament pel riu i hi manté una relació intensa. La força de l'aigua ha estat aprofitada d'antic, també per a les fàbriques, com ara Can Remisa, tancada en l'actualitat, o l'antiga filatura de Can Sanglas, seu del Museu Industrial del Ter. Avui el passeig s'ha convertit en una zona d'esbarjo. No es pot marxar de Manlleu sense haver passejat vora de l'església de Santa Maria, nucli original de la ciutat.