Societat

Ribera d'Ebre

El so dels llaguters

Recuperen el toc del corn marí que utilitzaven els navegants fluvials de l'Ebre

Un estudi documenta el camí de sirga des de Riba-roja fins a la desembocadura

L'Ebreera un gran camí, una pista d'aigua on navegaven els llaguts, amunt i avall

Era un so en re sos­tin­gut, que es podia sen­tir fins a qua­tre quilòmetres de distància, emès per un corn marí mani­pu­lat i el toca­ven els lla­gu­ters per anun­ciar la seua arri­bada als pobles ribe­rencs o els dies de boira espessa per evi­tar la col·lisió amb altres lla­guts o embar­ca­ci­ons flu­vi­als, en una època en què el trànsit per l'Ebre era intens. “Quan per aquei­xes comar­ques no hi havia encara car­re­te­res, l'Ebre era un gran camí, una pista d'aigua on nave­ga­ven els lla­guts, amunt i avall, por­tant gent i mer­ca­de­ria”, va escriure el gran escrip­tor de Benis­sa­net, Artur Bladé i Desum­vila. Aquest so va des­a­parèixer en la segona mei­tat del segle pas­sat, quan la decadència de la nave­gació flu­vial pel riu Ebre va entrar en un camí sense retorn, però ara s'ha recu­pe­rat i tor­narà a sonar a Móra d'Ebre aquest estiu, durant la Festa del Riu, un dels actes més emblemàtics de les fes­tes majors.

El Cen­tre d'Estu­dis de la Ribera d'Ebre (CERE) dins la seua estratègia de recu­pe­rar la cul­tura popu­lar lli­gada al riu ha fet un curs gràcies al suport del pro­grama Tallers per a la festa de l'Ins­ti­tut Ramon Mun­ta­ner, amb set alum­nes, que ha ser­vit per retro­bar aquest ins­tru­ment ances­tral, que ja uti­lit­za­ven els ibers fa més de 2.600 anys, i apren­dre a fer-lo sonar. “Pri­mer hem hagut de fabri­car l'ins­tru­ment”, explica Fer­ran Roca, el pro­fes­sor del taller, tot pre­ci­sant que par­tint d'un corn antic pro­pi­e­tat del des­cen­dent d'un lla­gu­ter de la comarca van bus­car la mateixa espècie de mol·lusc que feien ser­vir els nave­gants flu­vi­als. “Després de bus­car com bojos per inter­net, els vam aca­bar com­prant en una botiga de records turístics de Cam­brils”, comenta. El següent pas va ser tallar-los la punta, lli­mar-los i afi­nar-los digi­tal­ment, perquè tots tra­gues­sen el mateix so. I l'últim, fer pràcti­ques amb les notes del lla­gu­ter. “És el toc de lla­gu­ters de l'Ebre i en recull la par­ti­tura Joan Ama­des en un dels seus lli­bres, on diu que el va sen­tir tocar a Móra d'Ebre”, explica per la seua banda, Albert Pujol, un dels alum­nes. En el mateix lli­bre també hi ha el toc de corn dels raiers de la Noguera, que també han recu­pe­rat, i a més Roca ha com­po­sat un toc propi.

El so dels lla­gu­ters es podrà sen­tir durant el ter­cer con­curs de sir­ga­dors que s'orga­nitza dins la Festa del Riu. Aquest con­curs és un home­natge a aquells homes que, des de la riba, arros­se­ga­ven amb una corda de cànem els lla­guts car­re­gats de mer­ca­de­ries riu amunt. En el con­curs els par­ti­ci­pants han d'arros­se­gar una tona de pes dins del lla­gut.

Lli­gat a tot això, està a punt de pre­sen­tar-se un estudi ela­bo­rat per Eva Cas­te­lla­nos i Josep Antoni Colla­zos. L'estudi explica com el camí de sirga can­vi­ava de riba en funció de l'oro­gra­fia del ter­reny i en marca el recor­re­gut des de Riba-roja d'Ebre fins a la desem­bo­ca­dura. També explica que a par­tir del 1914 la tracció humana es va subs­ti­tuir per tracció ani­mal, un canvi que va intro­duir l'Elec­troquímica de Flix, una empresa que tenia una impor­tant flota de lla­guts. L'estudi específica que fins a Tor­tosa es feien ser­vir mat­xos per sir­gar, men­tre que al Delta ho feien cavalls i recull el nom de 118 lla­gu­ters i de 52 lla­guts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.