la contra
El millor amic
Avis d'una residència de Cabrils van dos cops per setmana a la gossera per conviure amb animals
El soroll del motor de la furgoneta alerta els gossos. Quan la veuen, l'emoció entre els animals es desferma. Fa un moment la situació era calmada. Ara, tot són salts i lladrucs d'alegria.
Des de fa dos mesos, un grup d'avis de la residència Bellaire, de Cabrils, acut dos cops per setmana a la gossera municipal per passar una estona al costat d'aquests animals, que no han tingut una vida fàcil. Quan entren al recinte municipal, el ritual es repeteix. Els responsables de l'equipament deixen anar els gossos, que ràpidament busquen el que ja consideren el seu amo. De fet, en les anteriors visites ja s'han anat creant vincles entre els avis i els animals. «Podríem dir que cada persona ja ha apadrinat un gos», resumeix la responsable de la residència de Cabrils, Esther Pageo. Un cop iniciat el «vis-a-vis» sorgeix el moment màgic. L'avi i l'animal connecten i es retroalimenten emocionalment. L'home acaricia, raspalla, juga amb el gos. Aquest li demostra el seu afecte amb carantoines i saltirons. Els gossos que es trien per aquest programa són els més grans, els que són considerats de difícil adopció. Generalment són exemplars més tranquils, que s'adiuen més al ritme de vida de la gent gran. En molts dels casos s'uneixen dues solituds: la de l'avi, que està passant la darrera etapa de la seva vida en una residència, amb la de l'animal, que ha estat abandonat i està reclòs a l'espera de trobar una nova família que l'adopti. Però dos cops a la setmana, durant una hora aproximadament, tot això queda al marge. A banda, l'experiència de les primeres setmanes ha demostrat que per a les persones grans la trobada ofereix una oportunitat per millorar la salut física i mental, ja que és un bon estímul per fer exercici, passejar, reduir l'ansietat i centrar l'atenció en una cosa constructiva. Jugar a llançar la pilota o sortir a passejar els animals són activitats habituals. «Vam creure que es tractava d'una bona idea i ràpidament vam decidir donar-hi suport», explica la regidora de Serveis Socials del municipi cabrilenc, Mercè Fernàndez (ICV-EUiA), que assegura que ja s'està estudiant engegar el mateix projecte amb grups de discapacitats. «Un dels grans avantatges és que aquestes persones se senten útils», afegeix Pageo, responsable de la residència d'avis. En aquest centre hi viuen actualment 43 avis i 15 més passen regularment pel centre de dia. De tots ells, una desena participen en aquest projecte que ha animat els seus organitzadors.
De totes maneres l'èxit de la iniciativa no ha sorprès els responsables del centre geriàtric, que ja fa anys que adopten gats i gossos i els fan conviure amb la gent gran que hi està ingressada. De fet, els responsables de la residència ja s'han fixat en alguns dels gossos que ara interactuen amb els avis a la gossera i potser els acolliran definitivament al centre geriàtric. «N'hi ha dos que ja tenim pensat quedar-nos-els, però serà més endavant», comenta Pageo. Quan arribin al jardí del centre, s'hi sentiran en família.