Urbanisme

El poble que s'esquerda

Una escletxa de més de 200 metres i fins a 4 centímetres d'amplada divideix d'un any ençà el nucli antic de Barberà de la Conca i afecta una trentena de cases

La fissura no s'atura i l'església es tancarà per consell tècnic

Bar­berà de la Conca s'està par­tint en dos. Lite­ral­ment, aquest poble viti­vinícola de poc menys de 600 habi­tants, enlai­rat en un turó al bell mig de la comarca a què dóna nom, està veient com el cen­tre del seu nucli urbà s'esquerda ben bé pel mig, que se sàpiga, des de fa poc més d'un any, de manera encara inex­pli­cada i en tot cas pre­o­cu­pant. Tant, que aquesta set­mana l'Ajun­ta­ment, seguint el dar­rer informe de l'arqui­tecte del Con­sell Comar­cal, ja ha pro­hi­bit l'accés a cot­xes i via­nants a la plaça de l'Església, i hi ha tan­cat les esca­les des del car­rer infe­rior, per evi­tar ris­cos. Fent cas a les matei­xes reco­ma­na­ci­ons, de fet, a l'església de Santa Maria –un dels edi­fi­cis més afec­tats–, avui pot ser l'últim dia que s'hi fa missa, ja que pro­ba­ble­ment es deci­dirà de tan­car en la reunió con­cer­tada dime­cres entre l'Ajun­ta­ment i l'Arque­bis­bat de Tar­ra­gona. “No està per caure, però millor tan­car-la i que no s'hi pugui pas­sar perquè les por­tes no ajus­ten bé, i el capellà no està gaire tran­quil, perquè des de l'altar veu com la llum s'escola per l'escletxa”, explica l'alcalde, Ramon Ribas. “No s'ha d'obrir almenys fins a repa­rar els ele­ments que supo­sen un perill perquè es poden des­pren­dre, com els gui­xos o la pedra de sobre l'entrada”, indica.

Con­ti­nua cap al nord

El cau­sant de tot ple­gat és una esquerda, detec­tada entre finals de juliol i prin­cipi d'agost del 2010, que ja arriba als qua­tre centímetres d'amplada en alguns punts i que, gai­rebé en línia recta (vegeu gràfic), recorre més de 200 metres del nucli antic entre el car­rer Valentí Almi­rall, a un cantó del turó coro­nat per l'església, i el Raval del Cas­tell, just a l'altra banda. “Pri­mer ens pensàvem que eren les obres de la plaça de l'Hos­pi­tal, que és a tocar i es van aca­bar l'estiu pas­sat, però després ho vam des­car­tar”, diu Ribas.

En cons­ta­tar la situ­ació, l'Ajun­ta­ment va con­tac­tar amb l'Ins­ti­tut Geològic de Cata­lu­nya, que al novem­bre hi envi­a­ria un tècnic per fer una pri­mera valo­ració. Davant l'avenç de l'escletxa hi hau­ria de tor­nar pocs mesos més tard, per eme­tre, al març, un segon informe que cons­ta­tava que l'esquerda de 175 metres des­crita en la pri­mera visita s'havia ampliat cap a l'est en uns 40 metres, i s'havia bifur­cat amb una nova línia gai­rebé paral·lela d'uns 85 metres més. Les esquer­des, a més, s'havien dila­tat “a una velo­ci­tat mit­jana màxima de 0,36 mm/set­mana, amb pun­tes de 0,58”. És a dir, uns 1,5 mm al mes, que han estat fins a 2 a l'església el dar­rer mes. I és que la fis­sura no s'atura, perquè els tes­ti­mo­nis de guix que l'Ajun­ta­ment ha situat per con­tro­lar el movi­ment indi­quen que cada set­mana es va ampli­ant en direcció nord. “El nucli de Bar­berà de la Conca està sent afec­tat per un movi­ment de ter­reny actiu (...) i pre­senta un risc geològic alt”, cloïa l'informe del març, que avisa que “els danys a les edi­fi­ca­ci­ons poden evo­lu­ci­o­nar cap a cate­go­ries més altes (de mode­rat a molt sever)” i creu “neces­sari ini­ciar amb caràcter urgent els tre­balls de reco­nei­xe­ment i aus­cul­tació del subsòl per tal d'esta­blir la natu­ra­lesa del movi­ment i poder deter­mi­nar les mesu­res cor­rec­to­res pre­li­mi­nars”. La situ­ació no ha pas­sat inad­ver­tida a la Gene­ra­li­tat, i el dele­gat a Tar­ra­gona, Quim Nin, ja se n'ha pre­o­cu­pat i ha posat el cas en mans del direc­tor de Ter­ri­tori, Cèsar Puig.

Estan afec­ta­des, en més o menys mesura, una tren­tena de cases, on habi­ten o tenen la segona residència uns cent bar­be­rencs. Algu­nes són noves “i no patei­xen tant”, però mol­tes daten del segle XIX i no tenen fona­ments, fet que com­plica la situ­ació, ja que “tenen l'estruc­tura més dèbil i cal reforçar-les”, explica l'alcalde. L'Ajun­ta­ment, en l'entre­tant, ha hagut de tapar les esquer­des als car­rers “per evi­tar humi­tats”, i ha arre­glat algu­nes cano­na­des de la xarxa d'aigua que s'havien tren­cat. “S'han anat repa­rant coses, però és que la situ­ació ja és molt evi­dent, i l'esquerda torna a sor­tir”, es plany Ribas.

LA DATA

07.2010
És quan es detecta
l'aparició de l'esquerda, que els veïns atribueixen a un episodi de pluges després d'una sequera.
175
metres
de llarg feia l'esquerda mesurada al novembre passat. Al març ja en feia 215, i una de paral·lela, 85 més.

Un petit mur caigut, el primer dany col·lateral

Després que ja hagi realitzat diverses inspeccions i cales preliminars, l'Institut Geològic de Catalunya té previst iniciar la setmana entrant un estudi més acurat sobre el terreny, que costarà uns 70.000 euros. En concret, hi farà tres sondejos amb extracció de material continu a profunditats d'entre 23 i 40 metres, gràcies a la instal·lació de tres inclinòmetres i un piezòmetre a diversos punts de l'esquerda, que ajudin a determinar l'origen del moviment i a determinar possibles mesures correctores. Fonts del Departament de Territori, de qui depèn l'institut, asseguren que “en un parell de setmanes” ja es podrien conèixer els primers resultats d'aquest sondeig.

L'aigua, la possible causa

El primer informe de l'Institut Geològic admetia al novembre que no podia “definir clarament quin fenomen és el desencadenant de les esquerdes”, però el del març ja apunta, després d'una cala que va confirmar que l'església s'alça sobre graves que estan “alterades i han perdut la cohesió que els aportava el ciment carbonatat”, que a Barberà s'està produint un “moviment de massa afavorit per la naturalesa del subsòl, la presència de nombroses humitats en el terreny i la seva topografia”. De fet, des del principi al poble s'ha relacionat l'aparició de la fissura, que té un desplaçament totalment lateral, amb setmanes de pluges fortes i sobtades a la primavera i l'estiu del 2010 després d'un prolongat període de sequera, fet que hauria pogut inflar i trencar el tapàs (material argilós molt erosionable) que forma el subsòl. “La gent del poble ja sap que a vegades els ha sortit una escletxa a casa i després se'ls ha tancat”, explica Ribas, que tot i això tampoc no descarta que el moviment “tingui una lògica d'anys”.

L'estrany assecament dels pous de sempre

Tot i que les conseqüències són diferents en funció de l'immoble, i de moment encara no són grans, l'alcalde explica que en algunes cases fins i tot ja s'han partit plats de dutxa o cuines senceres. Si bé no tothom ho ha pogut fer, als particulars, en aquest sentit, se'ls ha recomanat que intervinguin a les seves propietats i tapin almenys les escletxes, que en facin fotos i passin les factures a l'Ajuntament, que mirarà d'acollir-se a futures línies d'ajut d'altres administracions. “Els afectats han mostrat inquietud, però també comprensió fins ara perquè veuen que es van fent passos; a més, esperem a la llarga demanar indemnitzacions o almenys crèdits a fons perdut”, explica Ribas.

El cas del barri de l'Estació a Sallent

Un fenomen paral·lel detectat el darrer any és que s'han eixugat diversos pous i mines d'aigua que hi ha a moltes de les cases de la zona afectada. És el cas de la del Lluís Casamitjana, que explica: “Tota la vida havia tingut un metre d'aigua, amb ell regava l'hort i es reomplia al cap de poc, però ara està del tot sec.”

L'Ajuntament confia a rebre ajuts per arreglar els danys particulars



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.