Un fanal i dues visions

Per molts és només un fanal. Però la realitat és que el fanal “dutxa” de la plaça del Vi és dues maneres de concebre la ciutat. La retirada dilluns del polèmic fanal s'ha d'entendre molt més enllà del desmuntatge d'una peça del mobiliari urbà, perquè al darrere del gest hi ha la voluntat de CiU de mostrar la seva acció de govern en contraposició al model impartit pels governs tripartits i, en particular, de les files socialistes. El fanal es va instal·lar davant el rebuig de part de la ciutadania i CiU, en aquell moment a l'oposició, en va fer cavall de batalla. La caiguda del fanal s'ha d'entendre, doncs, com una victòria simbòlica del nou equip de govern vers el passat i les maneres de fer dels governs anteriors.

Els grups municipals a l'oposició s'han apressat a subratllar que l'actuació no era en cap cas prioritària i, em sembla, que molts ciutadans hi estarien d'acord, fins i tot aquells que des del primer dia van criticar l'element. CiU ha defensat l'acció perquè ho duien al programa electoral i, per tant, és una actuació que s'emmarca amb la coherència del missatge. Tot i això, tenint en compte el context actual de restriccions i misèries vàries que viu la ciutadania tampoc no hauria passat res perquè l'actuació s'hagués fet en l'últim any de mandat, potser una millor perspectiva. L'operació per treure el fanal va ser rebuda amb aplaudiments per alguns comerciants de la mateixa plaça del Vi. CiU n'ha defensat l'extracció pel compliment del pla especial del Barri Vell i per donar exemple davant la ciutadania. Una altra cosa és que l'actuació es fes sense previ avís als veïns ni als grups municipals que es van anar assabentant de la decisió al mateix moment que es produïa o pels mitjans, una situació que quan s'hi trobava l'ara alcalde, Carles Puigdemont, ho criticava amb duresa. El reconegut periodista Narcís Jordi-Aragó havia admès: “No he entès mai com es pot haver col·locat allò allà: com a fanal, no il·lumina i, a més, destrossa l'harmonia històrica de la plaça”. Era una línia d'opinió comuna de molts ciutadans, en especial de la Girona “amb pedigrí”. Una Girona que segur que buscarà un moment o altra d'aquesta setmana per passar per la plaça del Vi i veure com s'ha netejat d'elements superflus de plaça més gironines de les places de la ciutat.

CiU ja ha anunciat que refarà el procés de la Devesa fet pel tripartit, ha aturat les obres les Voltes d'en Rosés i veu irrenunciable canviar l'emplaçament del complex de tractament de residus previst a Campdorà. L'equip de govern ha de vigilar en no caure en el simplisme de desfer allò fet per posar-se medalles a baix cost i s'ha de centrar a resoldre els problemes cabdals. Tot just fa una vuitantena de dies que són al càrrec amb l'estiu pel mig; per tant, cal encara tenir paciència i donar-los un marge. Amb el fanal, CiU es posa una medalla davant molts sectors de la ciutat i ho fa amb un cost de 3.200 euros, cap exageració però que de ben segur servirien per pagar uns quants rebuts d'ajudes d'urgència que no paren de créixer. L'equip de govern és conscient que amb les restriccions pressupostàries no podrà posar-se grans medalles de nous equipaments i sembla que opta per apuntar-se tantos amb gran visibilitat i projecció ciutadana. El cert és que hi ha moltes coses que amb poc cost poden canviar la ciutat i aquest setembre s'haurien de començar a anunciar per demostrar que el canvi promès arriba i no es queda només en gestos simbòlics. En crisi els ciutadans no volen que la política sigui un duel d'ideologies o visions de la ciutat, sinó que s'actuï per ajudar-los i donar-los l'empenta necessària per sortir endavant. Només era un fanal, però era una icona de dues visions de la ciutat. Però ara cal més llum que mai.