EMILI BOIX,
SOCIOLINGÜISTA
“Molts néts ensenyen la llengua als avis”
“Els castellanoparlants parlen més en català amb els fills que amb els pares”
“No tenim una societat dividida, però les ‘chonis' i les ‘Montserrats' viuen en barris diferents”
“A Catalunya hi ha guetos lingüístics”
Emili Boix, autor de l'assaig Català o castellà amb els fills, que analitza els comportaments lingüístics a Barcelona, comenta amb El Punt Avui la situació de la llengua catalana.
Quin paper juguen les parelles lingüístiques mixtes en la transmissió generacional del català?
Molt important. A Catalunya es parla més català amb els fills que amb els pares i això fa que molts castellanoparlants passin a parlar en català amb els fills i que aquests fills parlin en català amb els avis. Molts néts catalanitzen els avis.
Segons els últims estudis, hi ha mig milió de persones que parlaven castellà amb els pares i parlen català amb els fills.
A Catalunya, sembla que el català té un cert poder d'atracció en la
vida privada. En altres territoris de llengua catalana com el País
Valencià i a les Illes Balears, però, és una altra història.
Què empeny els castellanoparlants a parlar en català als fills?
Sembla que el català té prestigi. Bona part dels qui adopten el català en la seva vida quotidiana ho
fan perquè han entrat en xarxes de relacions, fins i tot abans d'aparellar-se o casar-se, en què ja havien adoptat el català. Amb els
fills, trien parlar en català.
Un bon símptoma per a la llengua.
Sí, però val a dir que, alhora, hi ha nous parlants de castellà que arriben pels processos migratoris. El català guanya per un cantó, però per l'altre, inevitablement, el castellà continua penetrant ja sigui a través dels sud-americans o de persones de la resta del món.
És més difícil que la nova immigració s'aparelli amb els
catalanoparlants?
No conec les dades d'aparellament d'aquests sectors, però em sembla que sí que viuen més en sectors socialment separats i, per tant, és més difícil que es trobin. En canvi, és més fàcil que es formi una parella entre catalanoparlants i castellanoparlants d'anteriors onades migratòries com passa en el disc d'Els Catarres en què un catalanoparlant s'enamora de la Jenifer.
No són estereotips?
Al darrere d'això hi ha una realitat. No vivim en una societat gaire dividida socialment. En general, és una societat bastant flexible, però hi ha chonis i Montserrats que
viuen en barris diferents.
Hi ha guetos lingüístics?
Hi ha guetos, on el català és minoritari, en barris que es van
construir separats de la resta
de ciutats com Barcelona, Badalona o l'Hospitalet on ara s'han
afegit noves migracions.
La classe social determina
l'idioma de la llar?
A les classes mitjanes, entre gent que té oficis mitjans, tècnics, mestres... el català té prestigi i moltes persones l'han adoptat com a llengua d'ús comú. En canvi, hi ha altres sectors de classe mitjana castellanoparlants que són molt bel·ligerants amb el català. A les classes altes també hi ha sectors resistents al català, mentre que a les classes més desafavorides la presència del català és baixa.
