Una Mercè verda!

Dimensió verda! Fins i tot la poli­cia va haver de tan­car els acces­sos a una plaça de Santa Jaume plena a ves­sar, com mai, per veure la diada cas­te­llera de la Mercè, una de les cites més impor­tants de la tem­po­rada en què els Cas­te­llers de Vila­franca van ser uns tri­om­fa­dors incon­tes­ta­bles. Els verds van arra­sar amb tres cas­tells de gamma extra, entre els quals el pri­mer 3 de 9 amb l'agu­lla d'aquesta tem­po­rada i van fir­mar la millor actu­ació de la història de la diada bar­ce­lo­nina. Per la seva banda, els Minyons de Ter­rassa van car­re­gar el 2 de 9 en una actu­ació que, tot i aquest con­tra­temps, també va tenir símpto­mes posi­tius.

Però els que estan en una altra dimensió són els de la camisa verda. Els Cas­te­llers de Vila­franca van obse­quiar la con­currència amb una actu­ació colos­sal. D'entrada, els verds van escal­far motors amb el 4 de 9 i després es van llançar a com­plir seu gran objec­tiu de la jor­nada, el 3 de 9 amb l'agu­lla. És una cons­trucció de nova for­nada que només ells havien des­car­re­gat abans (Sant Ramon i Tots Sants de l'any pas­sat) i que ahir van tor­nar a domi­nar per ter­cera vegada con­se­cu­tiva. La victòria es va fer pre­gar, ja que en un pri­mer intent el pilar dels verds va caure quan el tres –una roca– es des­car­re­gava sense pro­ble­mes. Con­vençuts que allò havia estat un sim­ple acci­dent, la colla hi va tor­nar i a la segona van asso­lir una altra mera­ve­lla per a la seva col·lecció. En ter­cera ronda, els vila­fran­quins van optar per la torre de 9, segons el seu cap, David Miret, perquè “volíem tre­ba­llar mani­lles amb vista al 3 de 10 de Tots Sants” i van arro­do­nir el fes­ti­val amb el ter­cer cas­tell de màxima difi­cul­tat de la seva sèrie, un esforçadíssim pilar de 8. Va ser de traca i moca­dor!

Per als Minyons de Ter­rassa, la diada de la Mercè és una cita molt espe­cial i Sant Jaume, una de les seves pla­ces que els és un talismà. En el con­text actual, a més, tot i que són cons­ci­ents que Vila­franca tenia un pro­grama supe­rior, per als Minyons, l'actu­ació d'ahir va ser l'opor­tu­ni­tat de con­fir­mar il·lusi­ons amb vista al 3 de 10 que volen fer a Girona. En aquest sen­tit, les cares dels ter­ras­sencs al final de l'actu­ació eren d'una certa con­tra­ri­e­tat, ja que con­fi­a­ven des­car­re­gar el 2 de 9. De totes mane­res, un gamma extra sem­pre té cops ama­gats i ahir va llançar un avís men­tre pujava que va trans­me­tre ner­vis als pisos supe­ri­ors, que van aca­bar tren­cant el cas­tell després de car­re­gar-lo.

La lec­tura posi­tiva per als Minyons, en clau giro­nina, és que el 3 de 9 va man­te­nir un nivell alt i que el folre i les mani­lles del 2 de 9 van que­dar intac­tes i amb els quarts con­ser­vant la posició. La cai­guda va fer que la colla rebaixés pre­ten­si­ons i assolís el 4 de 8 amb l'agu­lla i un bonic pilar de 7. I res no hau­ria de can­viar.

Els Cas­te­llers de Bar­ce­lona van com­ple­tar el car­tell de la dida. La colla degana de la ciu­tat es pre­sen­tava al seu com­promís més impor­tant amb molts de dub­tes, que es van posar en evidència en el cas­tell de sor­tida, el 4 de 8, una estruc­tura que no li hau­ria de pro­vo­car gaire pro­ble­mes, però que van haver de des­mun­tar dos cops per inde­cisió de la cana­lla.

Tot i la decepció. El cap bar­ce­loní, Edu­ard París, va donar l'ordre de mun­tar peu i folre de torre de 8, un cas­tell que enguany Bar­ce­lona encara no havia inten­tat mai. Amb un tronc bar­re­jat de vete­ra­nia i joven­tut, els Cas­te­llers de Bar­ce­lona van saber domi­nar les emo­ci­ons i tenir el com­por­ta­ment de colla prou bo per liqui­dar una torre molt ben con­tro­lada. Després, la colla va com­ple­tar el 4 de 8 i, aquesta vegada sí, ho van fer sense cap pro­blema.