Almacelles, París, Berlín

Alma­ce­lles és un poble de page­sos i rama­ders a prop de Lleida. A l'oest, una sèquia que rega camps frui­ters marca uns impre­ci­sos límits admi­nis­tra­tius amb Aragó. El poble es va pla­ni­fi­car al segle XVIII amb la pre­cisió matemàtica d'uns il·lus­trats afran­ce­sats que somi­a­ven una petita Ate­nes culta i raci­o­nal que emer­gi­ria d'entre els rega­dius de Ponent. El poble ha con­ser­vat l'espe­rit acadèmic amb la forma d'uns car­rers amples i orde­nats i aquests dies és a les sales de cinema de mig país gràcies a Cata­lu­nya über alles, una inqui­e­tant pel·lícula sobre el racisme rodat a Alma­ce­lles, i el docu­men­tal Alma­ce­lles Urbs Ilus­trati, retrat del poble a través dels per­so­nat­ges més sin­gu­lars.

“No cre­gui vostè que tot els del poble som així”, diu una dona quan la infor­mem que hem vist al Funa­tic de Lleida Alma­ce­lles Urbs Ilus­trati. El docu­men­tal és enginyós i diver­tit i suposa un retrat ori­gi­nal i sor­pre­nent de la Cata­lu­nya rural. Guarda alguna sem­blança amb En cons­trucción de José Luis Guerín, el docu­men­tal sobre la trans­for­mació urbana del Raval de Bar­ce­lona on con­vi­vien ion­quis i ofi­ci­nis­tes, putes i espe­cu­la­dors, avis amb la pensió mínima i nou-rics ena­mo­rats de la Bar­ce­lona autèntica. Alma­ce­lles Urbs Ilus­trati no és, però, un retrat sociològic, sinó artístic. El direc­tor, el llei­datà Òscar Sànchez, ha esco­llit per­so­nat­ges del poble que des­ta­quen per la seva sin­gu­la­ri­tat i que aju­den a fer un retrat sur­re­a­lista i oníric no pas d'un poble con­cret, sinó de la natu­ra­lesa humana: un expert en ovnis, un amant de les armes, un pro­fes­sor jubi­lat que enyora els temps de la mà dura, un tem­po­rer que després de reco­llir fruita pinta pai­sat­ges d'Alma­ce­lles ador­nats amb bao­babs, l'arbre sagrat africà, i un endu­rit mata­dor de porcs que, amb el gani­vet a la mà, refle­xi­ona sobre la vida i la mort asse­gut en un banc de pedra davant d'una casa de tàpia i canyís. Del París il·lus­trat a la Cata­lu­nya inte­rior. A Alma­ce­lles s'ho pre­nen amb filo­so­fia i amb un humor impreg­nat de resig­nació. “L'impor­tant és que d'Alma­ce­lles se'n parli”, con­clou l'alcalde, Josep Ibarz, també pro­ta­go­nista del film, un home culte i inquiet, capaç de fer venir el cònsol d'Estats Units al poble i d'aixe­car un gran obe­lisc d'ins­pi­ració pari­senca a l'entrada d'Alma­ce­lles, i que té la web del muni­cipi traduïda al llatí.

El viatge cine­ma­togràfic d'aquesta vila del Segrià acaba amb el Cata­lu­nya über alles que avui s'estrena: un títol de l'Ale­ma­nya d'entre­guer­res per a la Cata­lu­nya deso­ri­en­tada del XXI, un retrat del fan­tasma de la xenofòbia rodat en un poble que fins ara porta amb una certa pla­ci­desa la diver­si­tat cul­tu­ral. De París a Berlín, pas­sant per Alma­ce­lles.