La seducció turca

A Turquia la història t'atrapa a cada passa. Situada geogràficament com a passadís natural entre Àsia i Europa, al llarg de la seva història són moltes les civilitzacions i cultures que l'han anat conformant (hittites, frigis, grecs, romans, turcs seljúcides, otomans...) deixant com a petja un llegat patrimonial ric i divers. Una penyora que ha esdevingut amb el temps tot un festí per als amants de l'art i la cultura en general, així com un atractiu difícil de superar que atrau turistes d'arreu del món.

Actualment, Turquia fa passes de gegant per democratitzar-se i pel camí mostra contrastos extraordinaris. Un magnífic exemple el representa Istanbul, una ciutat moderna i orgullosa de les seves arrels que manifesta aquesta ànsia de prosperitat i cosmopolitisme. L'única ciutat del món construïda entre dos continents, compleix un a un tots els tòpics i esdevé, per si sola, motiu de viatge. Inabastable per la seva extensió (alberga uns 12 milions d'habitants), concentra el seu principal interès als voltants de les vores de l'estret del Bòsfor i la Banya d'Or. Aquí és on es fa més evident aquest lligam entre Àsia i Occident, entre l'est i l'oest, passat i present; amb un paradigmàtic relleu urbà on caben tant mesquites i palaus fastuosos com gratacels moderns. El visitant no només hi trobarà història sinó que immediatament se sentirà seduït per la vida (i també el caos) que traspua la ciutat. I és que pels seus carrers hi circula una multitud d'allò més heterogènia. Diuen que les ciutats s'assemblen cada cop més; doncs Istanbul és l'excepció. Tot hi és contrast i fascinació: des de la magnificència de Santa Sofia fins als mosaics fascinants de Sant Salvador de Chora; des del luxe del Palau Topkapi fins al lluminós interior de la Mesquita Blava; des dels aparadors de moda de Beyoglu i Istiklal fins als tradicionals i turístics del Gran Basar; des de les parades ambulants de peix fins als restaurants de luxe i clubs nocturns com ara el 360 i el Reina.

Per tot això i més, segurament, no resulta gens fàcil sostreure's a aquesta seducció. Tanmateix també val la pena viatjar per visitar altres joies de Turquia. Una opció alternativa i complementària per a tot aquell qui vol visitar la Capadòcia o la Costa Sud és Konya, una de les ciutats més antigues del país, situada al seu cor. Molt més conservadora amb els costums i la religió, farcida d'interessants madrasses (Karatay i Ince Minarelli), destaca pel fet de ser el centre de peregrinació de molts musulmans que hi van a veure el mausoleu de Mevlana, místic que va fundar l'orde sufí coneguda a Occident pels Dervixos Giròvacs. El mausoleu, un dels centres més visitats del país, acull un museu amb manuscrits i objectes diversos relacionats amb el misticisme d'aquesta secta, altrament famosa per la seva tolerància.

Al promontori de la ciutat, on s'assentava l'antiga ciutadella, trobem la mesquita d'Aladí. Per completar la visita, és recomanable gaudir del bon menjar de la regió i regalar-se un bany turc en un dels molts hammam històrics, menys turístics (i més barats) que no pas a Istanbul.

A l'extrem nord-est del Mediterrani hi ha la capital antiga dels seljúcides, Antioquia (Antakya), ciutat que en l'època romana es va convertir en la tercera més extensa de l'imperi. Com aturada en el temps, malgrat no tenir aquella esplendor que va mostrar en època romana i bizantina, però sí amb un gran poder d'atracció, té un museu arqueològic on s'exhibeixen una de les col·leccions més completes de mosaics del món, la majoria procedents de les excavacions realitzades al jaciment d'Antakya i als voltants de Daphne. De visita obligada també és l'església de Sant Pere, que està situada en una antiga cova on es diu que els apòstols de Jesús van predicar per primera vegada, i on es va establir el terme «cristianisme». Lloc evocador, fins i tot per als no-creients, la cova, que es visualitza amb una façana construïda pels templers en l'època medieval va ser declarada lloc sagrat pel Vaticà l'any 1983.