la contra

Vi amb els cinc sentits

El celler Abadal organitza un maridatge que té com a protagonistes cinc grans vins del món

Qual­se­vol ini­ciat en el tast de vins coneix el ritual: s'obre l'ampo­lla, s'olora el tap per des­car­tar pos­si­bles defec­tes del vi, s'omple la copa, no gaire, i s'olora un pri­mer cop per detec­tar les pri­me­res aro­mes. Es remena la copa, perquè en sur­tin les olors més ama­ga­des i sovint més com­ple­xes. S'observa, incli­nant lleu­ge­ra­ment la copa, per detec­tar per mitjà del color si el vi és més jove o més vell, més bri­llant o més opac, i lla­vors es tasta, dei­xant que el líquid ompli la boca i obser­vant si té allò que se'n diu ampli­tud, car­no­si­tat, per­sistència, segons si s'estén més o menys per la cavi­tat bucal i la llen­gua i si el gust per­dura o no. Hi inter­ve­nen, per tant, tres sen­tits, en el tast dels vins: la vista i, sobre­tot, l'olfacte i el gust.

Al celler Aba­dal tenen clar que tots els sen­tits inter­ve­nen en el plaer de gau­dir d'un bon vi. I diven­dres van retre un home­natge a aquests dos con­cep­tes: els sen­tits i els bons vins, amb un mari­datge que, jus­ta­ment, titu­len El mari­datge dels sen­tits. És el ter­cer que fan, i els res­pon­sa­bles del celler pre­te­nen que, més enllà de la clàssica com­bi­nació de men­jar i beure, es tracti de mari­dat­ges un pèl extra­va­gants. A la pri­mera con­vo­catòria l'enòleg d'Aba­dal, Joan Soler, va crear l'atmos­fera adi­ent per tas­tar cada vi amb un reper­tori jazzístic. El segon mari­datge va con­sis­tir en una idea ori­gi­nal: un tast ver­ti­cal inver­tit. En comp­tes de tas­tar el mateix vi de dife­rents anya­des, l'acte va con­sis­tir a conèixer el mateix vi en els dife­rents esta­dis: es va començar per un vi aca­bat i es va con­ti­nuar, en una pro­gressió inversa, amb el mateix vi encara cri­ant-se a l'ampo­lla, amb un altre que aca­bava de ser fer­men­tat, amb el most i, final­ment, degus­tant el raïm del qual és fet.

En aquesta ocasió s'ha optat per pre­sen­tar als 210 comen­sals –van pagar 90 euros per la vet­llada– una selecció de grans vins d'arreu del món que, per un motiu o un altre, han estat un refe­rent per als artífexs d'Aba­dal. I els van pre­sen­tar durant un sopar al celler de Santa Maria d'Horta d'Avinyó, al Bages, en què la gas­tro­no­mia es va bar­re­jar amb la dansa, l'art i les sen­sa­ci­ons tàctils, amb l'objec­tiu de gau­dir del vi amb tots els sen­tits pos­si­bles. La vet­llada va reu­nir cares cone­gu­des del món de les arts i la gas­tro­no­mia, com ara el músic Marc Par­rot, l'actriu Àngels Gonya­lons, els cui­ners Mey Hof­mann i Jordi Cruz, Juli Soler –cores­pon­sa­ble del Bulli amb Fer­ran Adrià– i l'espe­ci­a­lista en vins José Peñín. Els comen­sals van ser rebuts amb una copa de xam­pany Bollin­ger Spe­cial Cuvée men­tre dos balla­rins ofe­rien l'espec­ta­cle Pas per boca dan­sant entre el públic amb un joc de teles per evo­car les sen­sa­ci­ons juga­ne­res de l'escumós. Després es va pas­sar al celler dels Til·lers, un dels espais repre­sen­ta­tius de la seu d'Aba­dal. Entre les bótes es van col·locar les tau­les, i amb cada vi l'enòleg Joan Soler pre­sen­tava els pro­duc­tes men­tre els actors con­vi­da­ven a ficar al mà en un reci­pi­ent per com­ple­tar el tast amb les tex­tu­res ocul­tes. El pas­seig vinícola va con­ti­nuar per França. amb el Domaine de Che­va­lier Grand Cru Classé 2004, un home­natge als vins com­ple­xos que va estar acom­pa­nyat per les expli­ca­ci­ons ges­tu­als que el mim Ton Mun­tané feia sobre les tas­ques del cicle de la vinya i el vi. El viatge pels vins euro­peus va seguir amb el vi italià Gaja Magari del 2001, suau, ele­gant i una mica opac, acom­pa­nyat d'uns cala­mars en honor d'Angelo Gaja. En aquesta ocasió, una balla­rina va exe­cu­tar una dansa sus­pesa amb unes teles. Les ter­res aus­tra­li­a­nes van fer acte de presència amb el Tor­breck The Des­cen­dant 2006, que va acom­pa­nyar un jar­ret de vede­lla al ritme de did­ge­ri­doo. El viatge arreu del món va tor­nar als orígens i la sessió es va aca­bar amb un Aba­dal Selecció 2005, que va acom­pa­nyar un for­matge Le Pont l'Évêque en dues tex­tu­res: en gela­tina i des­til·lat. I la nit va con­cloure de la manera més dolça pos­si­ble, amb les xoco­la­tes amb què Enric Rovira va voler trans­por­tar els pre­sents als cinc con­ti­nents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.