Puxeu i Baltasar neguen que hi hagi cap retard en la descontaminació del pantà de Flix
La primera reunió després de més d'un any del comitè del Pipde aborda també, de passada, el tema del cabal ecològic
Tot i que la subdelegada del govern a Tarragona, Teresa Pallarés, va dir dimarts d'aquesta setmana que les obres de descontaminació del pantà de Flix no començarien fins al 2010, ahir tant el secretari d'estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, com el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, van assegurar a Amposta, que les obres de Flix no pateixen cap retard, ja que estan adjudicades des de fa més d'un any i s'està treballant en l'adequació de l'abocador del Racó de la Pubilla, on s'han de dipositar els residus tòxics una vegada extrets de l'embassament, i també en la concreció dels plans d'emergència per garantir l'abastament d'aigua potable als nuclis urbans situats riu avall i als del Camp de Tarragona que reben l'aigua del minitransvasament de l'Ebre. «Abans de començar l'extracció dels residus cal la màxima seguretat», va assenyalar Puxeu. «No començarem fins a tenir la certesa que funcionarà bé i sense cap perill», va afegir, per la seua banda, Baltasar. Aquestes declaracions Puxeu i Baltasar les van fer després de la reunió del comitè del pla integral de protecció del Delta (Pipde), en la qual es van repassar «amb profunditat» els projectes i el ritme de treball dels diferents projectes del pla integral que desenvolupen les diferents administracions implicades. Es tracta de la primera reunió d'aquest organisme integrat per representants del govern català i estatal, que es fa en més d'un any, ja que l'Estat després de les últimes eleccions –el març de l'any passat– no va nomenar els seus representants. Tot i això, Puxeu va negar també que s'hagués produït un retard significatiu en la celebració d'aquesta reunió. Fet que es va criticar des del territori. «Aquest comitè es reuneix una vegada a l'any i les comissions tècniques han pogut treballar igual», va afegir.
La CHE estudia les al·legacions al pla de conca
La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha començat a revisar les al·legacions presentades al document preliminar del futur pla hidrològic de la Conca de l'Ebre (PHCE). Aquest esborrany ha estat sotmès a informació pública durant sis mesos i s'han presentat un total de 533 al·legacions, de les quals només 42 tenen continguts diferenciats. Ara la CHE respondrà aquestes al·legacions que podran ser incloses dins el PHCE. A més l'organisme de Conca també tindrà en compte per elaborar el pla les més de 7.000 propostes que han presentat diferents administracions, col·lectius, representants dels usuaris i particulars durant el procés de participació desenvolupat els últims mesos. A partir de tota aquesta informació s'elaborarà l'esborrany del pla de conca que està previst que estiga enllestit durant el primer trimestre d'enguany. Aquest esborrany tindrà un termini d'exposició pública de sis mesos més, i després l'haurà d'aprovar el Consell de l'Aigua. L'objectiu és aconseguir el bon estat ecològic del riu el 2015 com mana la UE.
«El Delta és el punt feble del riu»
El cabal ecològic també va ser un dels temes que es va posar damunt la taula en la reunió del comitè del Pipde d'ahir. Així el secretari d'estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, va reconèixer que el «riu Ebre és un riu fràgil» i que el Delta és el seu «punt feble». Per tant dins del pla de conca es tindrà en compte que calen «els màxims recursos hídrics per al Delta». Ara bé, el secretari d'estat va recordar que l'Ebre passa per altres comunitats autònomes i que el pla de conca ha de ser «un document global». Per Puxeu és suficient garantia per al Delta que no es puga transferir aigua de l'Ebre a altres conques i respecte al tema de regadius dins de la mateixa conca de l'Ebre diu que no es pot considerar una detracció d'aigua. Per la seua banda, el conseller de Medi Ambient, va dir que la proposta de cabals que va aprovar el 2007 la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre s'inclourà al procés de participació de tota la conca i que s'han de tenir en compte les necessitats de tots els territoris.
