Del ‘Calaix de sastre' a tota la calaixera

La història menuda de Bar­ce­lona té un refe­rent cone­gut, des de fa molts anys, en el baró de Maldà, Rafel Amat i de Cor­tada, que entre els anys 1769 i 1819 va escriure els 52 volums del seu Calaix de sas­tre. Com no podia ser d'una altra manera, aquest cone­gudíssim die­tari forma part del fons docu­men­tal de Memòria per­so­nal. Però el baró no ha estat l'única per­sona que es va dedi­car a aixe­car acta de la quo­ti­di­a­ni­tat del país, i al cos­tat del Calaix de sas­tre el por­tal exhi­beix molts altres volums que ama­guen relats i històries per­so­nals de gran interès. Ben bé es pot dir que ara el calaix s'ha ampliat a una calai­xera sen­cera i en cada com­par­ti­ment que s'obre apa­reix una història interes­sant.

Per exem­ple la d'Anna Domenge, fun­da­dora del con­vent de les domi­ni­ques de Per­pinyà, que va ser per­se­guida i detin­guda per la inqui­sició, empre­so­nada i pro­ces­sada per ser sos­pi­tosa de “pacte i Illu­tion del dimoni”. La reli­gi­osa va dei­xar escrit un die­tari en què relata la vida monàstica de la seva con­gre­gació i la seva experiència a la presó de Bar­ce­lona, on va ser conduïda i tan­cada pel tri­bu­nal eclesiàstic. Domenge va escriure en un volum de 167 folis que, segons la fitxa de Memòria per­so­nal, ha arri­bat fins als nos­tres dies en un estat de con­ser­vació pre­cari.

Més ben con­ser­vat està el manus­crit de Miquel Parets, un menes­tral bar­ce­loní del segle XVII que va dei­xar constància dels estralls que la pesta va fer a la ciu­tat empor­tant-se, fins i tot, els mem­bres de la seva família. El manus­crit de Parets ja és cone­gut entre els his­to­ri­a­dors que han inves­ti­gat el període de la guerra dels Sega­dors, i recent­ment l'edi­to­rial Bar­cino ha edi­tat un pri­mer volum de la Crònica.

Entre els docu­ments ja cone­guts que també incor­pora aquest arxiu vir­tual hi ha el die­tari que va escriure Jaume Safont. Aquest notari va viure la segona mei­tat del segle XV i durant unes dècades va ser l'encar­re­gat d'emple­nar el die­tari de la Gene­ra­li­tat. Al cos­tat d'ano­ta­ci­ons de to polític i admi­nis­tra­tiu, Safont també va dei­xar constància d'esde­ve­ni­ments sin­gu­lars, com ara el pas del cometa Halley i l'apa­rició de bale­nes a les plat­ges del lito­ral bar­ce­loní.

La guerra vista per aquells que la van patir és un tema que apa­reix amb molta freqüència en els die­ta­ris inven­ta­ri­ats. En aquest sen­tit, un dels més interes­sants és el del notari de Per­pinyà, Pere Pas­qual, que relata el setge que la capi­tal ros­se­llo­nenca va patir el 1641 per part de les tro­pes fran­ce­ses. És un dels epi­so­dis de la guerra dels Sega­dors, i Pas­qual relata com la des­es­pe­ració de la població, defen­sada per tro­pes cas­te­lla­nes, els va obli­gar a men­jar carn humana i rates per sobre­viure.

Tant d'impacte va cau­sar la guerra en el notari Pas­qual que va dei­xar escrit el con­sell que va trans­me­tre als seus fills, que va con­vi­dar a mar­xar de Per­pinyà i a ins­tal·lar-se en un altre punt perquè en aque­lla terra de pas el perill que es reproduís una guerra sem­pre seria pre­sent.