col·lectius
Càritas atén més pobres i veu acabat l'estat del benestar
Creix el nombre de persones totalment dependents de l'entitat de l'Església
Quasi un terç dels qui demanen ajut a Barcelona i la corona metropolitana han estat derivats des dels serveis públics
“Ara tinc Càritas a casa meva”. La frase la repeteixen força voluntaris de l'entitat social de l'Església, que el darrer any han començat a donar suport econòmic i social a persones de la seva família, principalment, a l'atur o amb problemes derivats del finançament de l'habitatge. El director de Càritas a les diòcesi de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat, Jordi Roglà, va fer ahir balanç dels ajuts socials de l'Església aquest any 2011. La conclusió és clara: “hem fet un pas enrere en l'estat del benestar”, tenint en compte que cada cop hi ha més persones que superen el llindar de la pobresa i requereixen d'ajut, perquè la pobresa “es fa crònica”.
Les parròquies dels bisbats metropolitans han atès prop de 200.000 peticions d'ajut en un any. Càritas ha donat suport directament a més de 55.500 persones, un 5% més que l'any passat.
Gairebé una tercera part de les persones que reben suport, un 29%, han arribat a l'Església derivades dels serveis socials públics, perquè haurien esgotat o perdut els subsidis. Roglà alerta del perill que Catalunya acabi posant fi a “l'estat del benestar”, mentre que fa poc, “érem la vuitena potència econòmica del món”.
L'atur juvenil impedirà també que “moltes de les persones a les quals ara ajudem se'n surtin”, vaticina Roglà. I és que bona part dels que acudeixen a Càritas (55%) ja ho havien fet anteriorment. Feia tres o quatre anys que ja havien sortit de la pobresa, però ara hi recauen.
Un 23% dels catalans són pobres. Per això, Càritas troba a faltar “una resposta més urgent de les administracions” i en lamenta la retallada “en prestacions públiques”. Roglà assegura que, de moment, no hi ha una revolta social més gran perquè el teixit social i familiar assumeix les mancances d'ingressos d'alguns dels membres de cada família.
L'entitat manté els ingressos, però alerta que cada cop hi ha més persones que reconeixen que els fons que destinaven a beneficència els destinen ara a ajudar “els de casa”. Però el gros de famílies sense cap ingrés augmentarà, “si tenim en compte que qui no troba feina no cotitza ni té perspectives de fer-ho”. El 88% de les aportacions a Càritas provenen de
Més de dos terços de les persones ateses estan sense feina, i un 12% està en precari, laboralment parlant. És aquesta impossibilitat d'incorporar-se al mercat laboral el que els impedeix de sortir-se'n.
LA FRASE
Rescatar els qui no poden fer front a les hipoteques
Càritas va posar en marxa fa només tres mesos el pla de mediació per als afectats per la pressió de les hipoteques. En tres mesos, han rebut cent demandes mensuals de famílies que no poden fer front a les obligacions contretes amb bancs o llogaters. El servei de mediació intenta posar d'acord els implicats, i en un 68% dels casos s'ha aconseguit convèncer els implicats i renegociar els terminis dels impagats per tal de no haver de començar processos de desnonament. La majoria de famílies afectades no podien abonar els lloguers i han acabat renegociant amb els propietaris. Gairebé la meitat de persones ateses per l'entitat social de l'arquebisbat de Barcelona viu en règim de lloguer. Però un 29% ja resideix en una habitació rellogada, ja que aquesta figura no para de créixer entre les persones pobres.