Clam contra l'augment de la T-10

La crítica és pràcticament unànime. L'augment de les tarifes del transport públic aprovada dilluns ha provocat el rebuig generalitzat de la societat civil, que focalitza el seu descontentament en la dura puja que experimenta el títol de la T-10 (1 euro i, en termes percentuals, un 12%), de llarg el més utilitzat pels usuaris. La reacció de condemna va ser pràcticament idèntica entre els partits polítics de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona, que consideren del tot desmesurat l'increment. En el cas de PSC i ICV-EUiA, a més, van recalcar la circumstància que, mentre CiU era un partit d'oposició, no volia saber res de cap actualització a l'alça de preus encara que se cenyís a l'IPC. Totes dues formacions també van afirmar que l'alcalde Xavier Trias ha quedat en entredit, ja que encara no fa un mes es va mostrar partidari d'aportar més diners al transport públic a canvi d'un augment de preus raonable. El PP i Unitat per Barcelona (UxB) no van voler personalitzar la seva crítica, però tampoc van ser condescendents. Els populars, perquè consideren que no s'afavoreix l'ús del transport públic. En el cas de la coalició independentista s'afegeix que l'encariment provocarà un increment de l'ús del vehicle privat que incidirà en la contaminació.

No sembla que les crítiques puguin fer canviar de posició l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) –l'ens que fixa els preus de metro, bus i Ferrocarrils–, tenint en compte que l'argument esgrimit per explicar l'encariment és, com comença a ser habitual en les diferents administracions, el de la inevitabilitat de la tragèdia. Ahir, el primer tinent d'alcalde del consistori (i vicepresident primer de l'ATM), Joaquim Forn, va aprofundir en els arguments desgranats dilluns per TMB, va qualificar la fiblada inflacionària i les retallades de servei de “decisions dures però valentes” i les va justificar per la necessitat de reequilibrar les càrregues que en relació amb el cost del transport públic suporten administracions i usuaris, que des del 2001, quan es repartien al 50%, s'han anat decantant cap a la banda pública, perquè la gradual millora de la qualitat, ha comportat un l'encariment del servei que només en part ha repercutit sobre l'usuari. Dades de Forn: en 10 anys, el cost s'ha encarit un 141%, i els bitllets, un 94%. La diferència l'han assumit les administracions, que ara paguen un 188% més que el 2001. És a dir, el 58% del cost total. Amb aquesta pujada per a l'any 2012, el percentatge caurà al 53%.

Forn, que va recordar que l'aportació de l'executiu estatal ha caigut en 88 milions en dos anys –el 2012 serà de 112,8–,va insistir que amb la pujada es comença a guarir la “ferida greu” del finançament. “I,en comptes de fer-ho amb una operació a cor obert, hem optat per la microcirurgia”. El portaveu del govern de Xavier Trias, a més, va insistir en la importància de la lluita contra el frau, que comportarà més inversió en sistemes de control i vigilància però no més personal, va remarcar. No en va, les multes per viatjar sense bitllet s'apugen de 50 a 100 euros. I més multes i més cares també equival a més ingressos.