LA CRÒNICA
DE tarragona
Les terrasses d'hivern
Anys enrere, quan en aquest temps baixàvem a Tarragona ens estranyava veure que els bars de la Rambla tinguessin tota una estesa de cadires a les terrasses. I encara més, ens estranyava que fossin utilitzades per clients usuals o circumstancials. És clar que sabíem que a Tarragona sempre hi feia tres o quatre graus més de bonança i que el sol arrecerat de la Rambla feia de bon prendre. Però ens estranyava.
Teníem la visió dels homes que als vespres, al poble, acostumaven a anar al cafè per matar les hores que robaven a la família, jugant a cartes o fent petar la xerrada, sovint fins a mitjanit. L'estufa era element imprescindible. Encara a molts pobles d'aquest interior camp tarragoní, l'estufa era de llenya o de closca d'avellana, segons el conreu del lloc. La llenya, d'ametller i d'olivera o fins i tot de rabassó de cep. La sostenibilitat natural d'aleshores. Durant el dia, si era d'hivern assolellat, alguns vells es trobaven en algun recer per distreure's mentre recordaven el temps passat, sovint al tros. Però els homes, al vespre, cercaven l'escalfor que gairebé mai trobaven a la feina, i menys si eren pagesos. Sovint es formava una rotllana al voltant de l'estufa mentre s'explicaven coses del dia o es repetien històries passades pel sedàs de la memòria, de la ironia o de la broma. Damunt d'ells hi surava una boira espessa de fum de tabac, sense el qual no s'hauria entès res.
Deu ser per això del tabac, de la seva prohibició, que a hores d'ara mai es tanquen les terrasses dels bars. A les ciutats s'han posat de moda les estufes de gas que desprenen una flama llarga i notòria, potser per escalfar amb la vista el que no s'escalfa amb la temperatura. El que no deixa de sorprendre és que la gent s'hi estigui a hores intempestives, quan el sol fa hores que dorm i la fredor domina la terra. No sé si només és la fal·lera de fumar el que ha posat de moda establir relacions socials a la intempèrie, o és que s'ha trobat gust a ser-hi, ara que gairebé tothom treballa a sopluig, o si la gent vol passar una mica de fred farta de les calefaccions apujades més del compte. O potser és l'horror que de cop i volta ens hem adonat que produeixen els interiors dels bars, el mal gust que penja de les barres i les parets, les decoracions adotzenades, o els dissenys llampants passats de moda tot just estrenats.