Roser Capdevila: “El va pintar la meva mare”

Roser Capdevila, mare de les Tres Bessones, té un pessebre que, mirant-lo, es veu moderníssim i molt actual. Però no ho és. El van fer els seus tiets i la seva mare quan eren joves. Ells van retallar les figures amb aquelles serretes de vogir sobre una fullola i la mare de la Roser va pintar-les, cosa que demostra que la vena artística li ve de família. “No ho sé ben bé, però aquest pessebre deu tenir més de noranta anys, potser cent”, explica.

Quan la Roser tenia les filles petites –les tres bessones Anna, Elena i Teresa, que li van inspirar els seus personatges de conte –, a casa feien un pessebre infantil d'aquests amb molsa i tot de figures comprades a les paradetes de la Fira de Santa Llúcia, com es fa a la majoria de cases amb canalla i en què acaba passant que una figura és d'una manera i les altres d'una altra, i entremig s'hi acabava colant un click o qualsevol altra joguina de la casa. “Hi jugaven molt”, recorda.

Quan la seva mare va morir, ara fa cinc anys, la pintora va heretar aquest pessebre i, des d'aleshores, any rere any el col·loca al menjador. La caseta que fa d'establia, on hi ha el naixement, té una base inferior que després serveix per tancar i guardar totes les figuretes dintre. És un giny molt pràctic i molt avançat al temps en què va ser construït. “A vegades, veig que la pintura es gasta una mica i repinto les figures”, explica, i lamenta encara el dia que una senyora que li fa la neteja hi va passar la baieta per sobre i li va mig despintar algunes de les figures. “Els tiets i la mare en van fer més d'un, de pessebre, perquè ara els meus cosins el tenen igual que jo”, diu.

A la creadora de les Tres Bessones li agrada aquesta tradició. Ho va deixar clar a El dia de Nadal, en què va retratar les tres nenes bebès celebrant el 25 de desembre.