El Pirineu s'estanca
El 2011 confirma el canvi de tendència i un altre cop es perden habitants
Marxen estrangers i arriba emigració catalana interna
El Pirineu perd població. Poca, però en perd. L'any que ara ha acabat ha deixat la majoria de les capitals de comarca amb menys habitants dels que tenien a principi. També
el 2010 en van perdre: es va canviar la tendència que havien tingut fins aleshores les comarques de muntanya. Tots els alcaldes consultats per aquest diari coincideixen en el diagnòstic: marxen immigrats estrangers que van arribar durant la
dècada del dos mil, i la situació es compensa en part gràcies a l'arribada d'una nova emigració interior: famílies provinents del litoral industrial que, per culpa de l'atur, busquen una forma de vida més barata i oportunitats de feina en sectors més tradicionals. Tots dos fenòmens, expliquen, van començar el 2008 amb la crisi, i van a més.
Plou sobre mullat. El Pirineu ha estat tradicionalment un territori sensible als moviments demogràfics, molt propens a expulsar població quan la situació econòmica va mal dada i d'una gran lentitud per recuperar-la quan al país l'economia progressa positivament. Així ha estat
durant el segle XX, i durant els primers anys del XXI la demografia del Pirineu havia entrat en un període estable de creixement que venia de finals dels noranta i es va accelerar sobretot a partir del 2003, fins que va frenar
de cop el 2008.
Entre el 2000 i el 2008, el Pirineu va passar de 61.922 habitants a 73.571, segons l'institut d'estadística de la Generalitat, l'Idescat. Des de llavors les comarques pirinenques s'han estancat en aquesta xifra, amb una lleugera baixada ja el 2010.
El cas de la Seu
A 1 de gener del 2012, la Seu d'Urgell, Sort i Vielha han continuat baixant. La baixada més forta és la de
la capital de l'Alt Urgell, la més poblada del Pirineu, que ha passat de 13.009
habitants l'1 de gener del 2011 a 12.648 l'1 de gener del 2012, segons les dades provisionals del padró municipal. Amb aquesta
xifra, la Seu torna als nivells de l'any 2006.
Tot i això, cal relativitzar la duresa de la caiguda, perquè durant el 2011 l'Ajuntament va fer una revisió del padró, en la qual va donar de baixa ciutadans que ja feia temps que no hi vivien. Amb tot, l'alcalde, Albert Batalla, de CiU, reconeix que l'evolució demogràfica de la població s'ha estancat, i fins i tot podria retrocedir lleugerament.
Batalla ho atribueix a la crisi econòmica, que està provocant que ciutadans immigrats marxin de la Seu a la recerca de feina
en altres latituds. Tot i això, Batalla observa que n'estan arribant d'altres, procedents sobretot de l'entorn metropolità. El 2011 es van donar de
baixa 460 residents, però se'n van donar d'alta 421 de nous. L'evolució demogràfica natural és estable: el 2011 es van produir a
la Seu 124 defuncions, i 111 naixements.
A Sort i Vielha també s'ha produït un retrocés de la població a 1 de gener del 2012. En la primera població és el segon retrocés consecutiu després d'una dècada i mitja de creixement. A Vielha, és el tercer any que es perd població: mig centenar de persones en tots dos casos, però suficient per consolidar el canvi de tendència, ara
cap a la baixa, que ja es va registrar l'any passat.
El padró dels dos municipis és encara provisional i està pendent d'incorporar les baixes dels últims tres mesos. A la capital aranesa, l'alcalde, Àlex Moga, també ha observat que les baixes són bàsicament població immigrada.
Els brasilers de Tremp tornen al seu país
Tremp i Puigcerdà són l'excepció i no han perdut població al llarg del 2011. Però són casos diferents. Puigcerdà encara es manté per sota del padró a 1 de gener del 2009, quan va arribar als 9.365 habitants. Tres anys després, la capital de la Cerdanya té empadronats 9.120 ciutadans, tot i que la xifra és encara provisional i caldrà incloure-hi algunes baixes produïdes els darrers tres mesos.
A Tremp, en canvi, s'ha
arribat a una xifra rècord: a
1 de gener la capital del Jussà ha superat per primer cop
en la seva història els set mil habitants. Concretament, 7.007. L'any passat n'hi havia 6.711 i el 2000 n'eren 5.377. Hi ha dos motius per a aquesta excepció: la població immigrada que ha viscut en pobles petits del Pallars tendeix a desplaçar-se ara cap als nuclis amb més serveis. L'altra és l'impacte que té l'Acadèmia de Suboficials de Talarn, amb prop de mig centenar d'alumnes que s'hi estan dos i tres anys, i molts s'empadronen als municipis on viuen. Ara bé, a Tremp es repeteix
la mateixa dinàmica que a
la resta del Pirineu: qui marxa és una part de la població immigrada, castigada per l'atur. A la capital del Jussà es dóna la circumstància especial que la nacionalitat estrangera més abundant és la brasilera. “Per efecte crida van venir moltes famílies d'una regió del Brasil, la Goiana. Ara
són els que més marxen;
tornen al seu país”, explica Romero. El Brasil és ara
una de les economies amb més creixement del món.