“No hi havia cap pla d'evacuació; el caos va ser absolut”
Un supervivent relata com els passatgers es van sentir completament abandonats a causa de la desorganització
Joan Belzunces i la seva parella, que viuen a Vilanova i la Geltrú, viatjaven en el Costa Concordia amb els seus sogres, de 90 anys. “Vam entrar al vaixell a Barcelona i tot anava perfecte, com t'esperes”, explica Belzunces; al voltant de dos quarts de deu de la nit, però, “es va sentir un gran soroll i el vaixell va començar a escorar-se”. “Tot va caure per terra,
els nens van començar a plorar i vam haver de buscar-nos la vida, perquè
no hi havia un pla d'evacuació”, sosté l'home.
La tripulació del vaixell no va ajudar els passatgers, tret d'alguna excepció, segons Belzunces. “El capità només va dir que ens dirigíssim a les cabines, que era un problema elèctric”, diu. El passatger i la seva família van anar
a buscar les armilles salvavides a la seva cambra i
en aquells moments es van viure escenes de “caos absolut” pel fet que ningú no dirigís el descens dels bots al mar. “Es va trigar molt temps a baixar-los; aquest va ser el moment més dramàtic”, afirma.
El supervivent posa com a exemple de l'“angoixa” viscuda durant el naufragi el fet de veure que molts passatgers es llançaven al mar per la desesperació. Tot i això, Joan Belzunces i la seva família
van aconseguir pujar a
un dels primers bots i arribar a l'illa de Giglio, on l'atenció rebuda també va ser lamentable, segons el supervivent. Per al passatger, “l'únic que va fer bé el capità va ser portar el vaixell cap a la costa”.
LA FRASE
Vuit hores “abandonats” a Giglio
Després del naufragi, Belzunces i la seva família van romandre vuit hores a l'illa de Giglio. “Allà no vam rebre ni una manta, ni una ampolla d'aigua. Ens van deixar completament abandonats”, explica. Des d'allà, van ser traslladats en ferri a l'illa de Santo Stefano, on, segons el passatger, l'atenció va ser millor però arribava massa tard. Costa Cruceros va encarregar-se d'allotjar la família en un hotel i del viatge en avió fins a Barcelona dissabte
al vespre. El supervivent
reconeix que ha perdut
“moltes coses de valor” al vaixell, però, després d'haver salvat la vida, creu que “no
és el moment de parlar-ne”.
