Desatès per parlar català en un centre de salut valencià

Jesús podria haver canviat de llengua i tot haguera resultat més fàcil. Però no ho va fer, es va mantenir fidel al valencià [català]. Era el dia de Reis, tenia 38ºC de febre i malestar general i va decidir anar d'urgència a l'ambulatori del seu poble, Crevillent. Ja en la consulta, el metge li va demanar que es passara al castellà, però Jesús no ho va fer.

El pacient va exigir un facultatiu que l'entenguera –“no volia que em contestaren en valencià, simplement que no m'obligaren a canviar de llengua”, va apuntar ahir Jesús a aquest diari”– però no n'hi havia cap altre més. El veí de Crevillent no només va haver de suportar la manca d'atenció sanitària, sinó que va ser objecte d'escarni per part de la zeladora de guàrdia per la seua fidelitat lingüística, com consta en la reclamació: “¡Ay, què gracia, que quiere que le atiendan en valencino!”, va dir en to sarcàstic l'auxiliar.

A continuació, Jesús va demanar a la zeladora que s'identificara –sense èxit– i li va recordar que al País Valencià “hi ha dues llengües oficials”, a la qual cosa l'auxiliar va replicar: “Estamos en España.”

El pacient dubta que el metge no entenguera el català, malgrat els seus esforços per fer-se entendre. “Li vaig tornar a repetir quins símptomes presentava, per si no comprenia alguna paraula, però va insistir que em passara al castellà. Sí que em va entendre, en canvi, quan li vaig demanar el full de reclamacions”, va relatar Jesús, que va insistir que el metge no era estranger i que ja “fa anys” que treballa en l'ambulatori, una localitat on l'ús del català és majoritari.

“La Generalitat Valenciana hauria de contractar personal amb competència lingüística per garantir l'exercici dels drets de tothom. Denúncies com aquestes podrien fer-se totes els dies, passa que la gent, per autoodi, prefereix canviar de llengua”, va lamentar Jesús.

El pacient va haver de tornar a casa sense ser atès, tot i que va valorar la possibilitat d'acudir en cotxe a l'hospital més pròxim, a Elx, una opció que va descartar, ja que no va trobar cap acompanyant. Ja recuperat, es va adreçar al servei jurídic d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), que a hores d'ara valora la possibilitat de presentar una denúncia per la via penal contra els responsables d'aquest incident “per denegació d'un servei bàsic per raons de discriminació lingüística”.

En paral·lel, Jesús va manifestar en la queixa que va ser un vigilant de seguretat d'una empresa privada que es trobava al centre, i no personal sanitari, el que es va encarregar des d'un taulell de registrar informàticament la seua visita. El guàrdia li va demanar el número SIP, va introduir a l'ordinador les dades i li va preguntar quins símptomes tenia. Per la seua banda, la conselleria de Sanitat, consultada per aquest diari, va “lamentar les molèsties al pacient per no ser atès en valencià”, però va negar que no se li prestara assistència.