Diluint fronteres

La frontera administrativa entre Espanya i França sempre ha estat com una mena de terrós de sucre que els catalans de banda i banda més propers a aquesta línia imaginària han diluït al cafè de les mútues relacions, al cafè que comparteixen des de molt abans del Tractat dels Pirineus. Les autoritats de Camprodon, Molló i Prats de Molló, per exemple, es troben cada any per revisar les fites que, a hores d'ara, són quasi l'únic element material d'aquesta frontera –la zona de l'antiga duana francesa de Coll d'Ares és ara un bar–. És una trobada festiva. Es fa una caminada, més o menys llarga segons les ganes que hi ha per part de cada delegació; se signen els documents que toquen i, després, hi ha un bon àpat un any a cada banda de la línia imposada per aquest nefast tractat del 1659.

Sigui com sigui, els aparells burocràtics espanyol i francès han estat suficientment potents per posar en risc aquesta relació natural entre els catalans del nord i els del sud de la divisòria. La força centrífuga ha estat i és tan forta que hi ha el risc que es vagin diluint els vincles catalans de les dues zones. Per evitar-ho, i conscients de la realitat històrica i social d'aquests espais, les institucions locals i comarcals, entitats i particulars hi han treballat i hi treballen amb energia.

Fruit de tot plegat, l'Ajuntament del Vallespir de Prats de Molló ha lliurat la Medalla de la Vila a l'alcalde de Camprodon i diputat al Parlament, Esteve Pujol, per la seva contribució a reforçar la catalanitat d'aquestes terres. El projecte transfronterer més recent que els involucra és el País d'Art i d'Història, que promou el treball conjunt de promoció i difusió de les valls catalanes del Tec i del Ter. “L'entenc com un reconeixement a tots els veïns de Camprodon que al llarg de la seva història han treballat per establir vincles entre els dos municipis germans. Ens uneix una mateixa història, cultura i llengua”, ha remarcat Pujol. I hi ha afegit: “ Semblava una paradoxa que s'estigués construint una Europa sense fronteres i que les relacions entre els municipis d'un i altre costat del Pirineu s'anessin afeblint. Amb aquesta voluntat de buscar nous punts de treball en comú i amb la complicitat dels electes de la vall de Camprodon, de l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses i l'alcalde de Prats de Molló, s'ha fet molta feina, però encara en queda molta per fer.” El lliurament de la medalla s'ha fet en el decurs d'un acte de la Festa de bon Any de Prats, al qual han assistit la diputada de l'Assemblea Nacional Francesa, Jacqueline Irles, els alcaldes del Vallespir i diverses autoritats d'ambdós costats de la frontera.

“El reconeixement que suposa aquesta medalla m'esperona a fer aquesta feina transfronterera més intensament”, ha declarat Pujol. Una feina que ha de servir per dissoldre d'una vegada per totes el terrós de sucre imposat des del Tractat dels Pirineus.