Retorn sense entrenament

Més de la meitat dels penats a Catalunya es reincorporen a la societat a pèl, sense un procés de preparació per a la llibertat. Els reglaments i el model de rehabilitació català, aprovat el 2011, sí que tenen un programa específic d'acompanyament, social i laboral, per a les persones que assoleixen el tercer grau penitenciari, en què només van a dormir a la presó, i en llibertat condicional, amb tutela d'un jutge de vigilància penitenciària i de formadors. Són, però, una minoria.

Cal canviar el model de reinserció progressiu actual, o complementar-lo i suavitzar-lo perquè la majoria dels reclusos tinguin un pla de reinserció? Els investigadors Josep Cid i Aina Ibáñez analitzen aquesta realitat i fan propostes després d'entrevistar una vintena de professionals, des d'advocats i jutges fins a psicòlegs i educadors de les presons, en l'estudi La reinserció de les persones que finalitzen condemna en règim ordinari , finançat pel Centre d'Estudis Jurídics del Departament de Justícia. Els investigadors puntualitzen que, el 2007, la Generalitat i la Fiscalia Superior de Catalunya sí que van acordar un procediment per a condemnats que sortien de la presó en segon grau amb un risc extrem de reincidència violenta per fer-los un control preventiu.

A partir de les entrevistes als professionals dels penals, els autors han detectat quatre elements que dificulten que l'intern pugui obtenir sortides i progressions al tercer grau: tenir nacionalitat estrangera i no estar regularitzat, tenir expedients disciplinaris, incomplir el programa de tractament assignat o no satisfer la responsabilitat civil associada al delicte. En conjunt, segons els professionals de les presons,“és l'intern el responsable de la seva falta de progressió al règim obert”.

Els dos investigadors no amaguen que hi ha persones que no volen seguir programes de tractament ni estan motivades per al canvi, i per això acaben la condemna en segon grau. Hi afegeixen que “el principal recurs de reinserció que té aquest grup és el subsidi d'excarceració de 426 euros mensuals, que reben durant sis mesos, prorrogable a divuit, del qual estan exclosos els estrangers irregulars”.

Per tot això, admeten que “és raonable que un sistema esglaonat de retorn a la comunitat no sigui majoritari” en el sistema penitenciari català i que es mantingui el model progressiu, perquè cal donar resposta a les persones amb motivació per al canvi. Amb tot, proposen reduir el nombre de reclusos que acaben la pena en segon grau. Per exemple, plantegen millorar la motivació dels interns a participar en la seva reinserció, tot “buscant reforços
a fora, com ara la família i les organitzacions de voluntariat”, amb un reforç de certes xarxes de recursos perquè estan “saturades”. Una segona acció és suavitzar la circular d'estrangeria 1/2003, que no permet sortides a la persona perquè no té arrelament, però que en molts casos tampoc acaba sent expulsada del país. Pel que fa a la responsabilitat civil, indiquen que, si no se l'ha declarat insolvent, calen “indicadors clars sobre l'esforç reparador que s'espera del penat”. El mateix opinen de les infraccions disciplinàries, que, segons els experts, s'haurien de classificar millor, perquè no totes són de gravetat per suspendre un permís, fet compartit per jutges de vigilància penitenciària.

Així, l'aposta és que es “reforci” el procés de reinserció, “almenys per a les persones amb menys recursos socials”. Precisament, tots dos participen en el projecte Mentors, en què s'acompanya exreclusos en el seu retorn a la comunitat i se n'analitzarà l'efectivitat.