La càmera de fotos perduda

Poc s'imaginava Joan Font quan va perdre la càmera de fotos aquest estiu a l'Alta Cerdanya que al cap de poques setmanes tornaria a les seves mans. I encara menys, després d'una recerca detectivesca de l'home que la va trobar. Josep Maria Cañadell, sergent dels Mossos d'Esquadra, va ensopegar amb la màquina de retratar abandonada en un banc a tocar d'un llac de la localitat d'Osseja, a l'Alta Cerdanya (Catalunya del Nord). La descoberta va fer que les vacances de cada any fossin un pèl diferents per a l'agent.

Hi havia poca gent per allà i va preguntar si era d'algú, però no va tenir èxit. Va portar-la al seu lloc d'estiueig i, amb tranquil·litat, va mirar les imatges que contenia per cercar una pista que el pogués ajudar a identificar-ne el propietari. “El meu deure com a ciutadà, la meva experiència com a investigador i el lleure d'aquells dies va fer que la tasca fos un repte irrenunciable”, recorda. Mentre Joan Font la donava per perduda i es pensava que en un descuit algú li havia pispat de la bossa de mà de la seva dona, el sergent feia mans i mànigues per descobrir-ne l'amo.

Una per una, va observar les més de mil imatges on hi havia els records i la vida quotidiana d'una família, però malauradament, no hi veia cap matrícula, cap nom ni foto significativa que permetés situar-hi cap població, un lloc per arribar a determinar qui eren aquells protagonistes anònims. Però una instantània d'un grup de nens jugant a futbol amb unes samarretes vermelles on es podia llegir “Club Atlètic Català”, li van servir per desencallar tot l'entrellat. Buscant per la xarxa, va trobar el web del club, que era de Vilassar de Dalt, i on hi havia penjades les fotos amb les cares dels jugadors de tots els equips, i va revisar una per una la fisonomia de cadascun per intentar discernir si algun dels nens era el que sortia a la foto.

De tornada a la feina, Cañadell va pensar que el més adient seria poder contactar amb el club i fer-ho formalment, com a agent dels Mossos d'Esquadra. Després de parlar amb el president de l'entitat esportiva, explicar-li la història i fer algunes gestions amb les poques dades que li va donar al cap d'una estona, el pare d'aquell nen va trucar al sergent i li va dir: “Hola, bon dia, sóc el pare de l'Arnau i el propietari de la càmera”.