patrimoni
novetat editorial
Un recorregut pels pous de glaç que es conserven a les comarques de Girona
Ernest Costa és l'autor d'una monografia que tracta el tema de manera molt exhaustiva i que alhora resulta una interessant guia excursionista
El nou lliurament de la col·lecció Guies dels Quaderns de la Revista de Girona està dedicat a l'antic sistema d'emmagatzematge del gel. A Pous de neu i de glaç, del prestigiós fotògraf i escriptor Ernest Costa, considerat una de les persones que més coneixen i han difós el patrimoni local, s'hi descriuen 55 d'aquests pous, però el lector hi troba molta més informació. A la pràctica, la monografia és una guia excursionista per accedir a aquelles construccions tot gaudint de la ruta que hi porta, així com de la història i els personatges de l'entorn.
Fins al segle passat, en moltes zones rurals on neva o on les temperatures baixen perquè l'aigua dels torrents es glaci, a l'hivern s'agafava neu o gel i es guardava als pous. A l'estiu, de nit, es carregava en carros i es repartia per les cases i tallers de pobles i ciutats. El bescanoní establert a Fontcoberta Ernest Costa (1940) convida el lector a visitar el que queda de 55 d'aquests magatzems fets de pedra, situats a totes les comarques gironines, i també al Rosselló, el Vallespir i el Vallès. Generalment tenien la forma de cilindre amb una cúpula al capdamunt, però també se'n van fer de planta quadrada o rectangular per poder-se adaptar al terreny. N'hi ha que estan ben conservats, com ara el del Puig de Sant Andreu, d'Ullastret, o el de Vilaür, mentre que d'altres en queda ben poca cosa o han estat restaurats de manera poc encertada, segons explica Costa. Les imatges que acompanyen els textos deixen constància que, en alguns casos, els pous eren unes construccions extraordinàries, com ara el de Recasens de la Jonquera, els de Fenals d'Amunt (Castell i Platja d'Aro), el de can Mitjà de Biert, el de Buscatells de Maçanet de la Selva i el del Sobirà d'Osor.
Pous de neu i de glaç és el volum número 182 de la col·lecció, que editen la Diputació de Girona i l'Obra Social La Caixa.
LA XIFRA
El recurs de les grutes o bufadors
Un apartat del llibre està dedicat als sistemes ancestrals que s'usaven a pagès per mantenir les coses en fresc. A moltes cases disposaven d'una dependència excavada al subsòl, que anomenaven grutes. “Hi baixaven escales que arriben a tenir una vintena d'escalons i a fer torta, a fi d'allunyar la calor”, diu. A Olot, terra de volcans, s'aprofitaven per a aquesta fi uns corredors d'aire subterranis, els anomenats bufadors.
