El mariner de Castellfollit

Ahir en Pepe Soto va tocar el cel! Va salpar de la marina de Santa Margarida (Roses) amb el catamarà construït amb les seves mans durant més tres anys. Del pal major hi penja la bandera de la “república de Castellfollit”, tal com va dir ell, i l'ha batejat amb el nom d'aquest poble, perquè està agraït de per vida a l'Ajuntament i als veïns que es van bolcar en la campanya de microfinançament engegada quan el presentador Quim Masferrer va fer públic al programa El foraster, de TV3, el projecte d'en Pepe de creuar l'Atlàntic amb el catamarà. En Pepe deia ahir a Masferrer que li devia molt, i l'actor, que era a Santa Margarida amb el seu equip per gravar la sortida i fer-hi la primera etapa, li tornava el compliment agraint-li al veí de Castellfollit haver pogut explicar i seguir una història que emociona molta gent.

I d'emoció anava la cosa. Al matí, a l'amarrador de Santa Margarida, on ha amarrat el vaixell aquests últims dies, hi havia una cinquantena de veïns de Castellfollit de la Roca i diversos regidors, amb l'alcalde, Miquel Reverter, al capdavant, per acomiadar en Pepe. El plugim que va fer la guitza durant bona part de l'hora llarga que van durar els preparatius de la sortida va ajudar també a dissimular les llàgrimes de més d'un dels presents. Entre ells, alguns del veïns que van ajudar en algunes de les feines del catamarà i també alguns familiars.

L'alcalde va fer el lliurament a en Pepe Soto del pin que l'acredita com a veí d'honor de Castellfollit de la Roca, tot recordant que ara aquest petit poble de la Garrotxa, de 900 habitants, ja té mar o, més ben dit, territori al mar: el seu catamarà.

En Pepe va ser ovacionat pels veïns, i molts es van voler fotografiar amb el protagonista, que va sortir del seu catamarà amb els braços enlaire i saludant la concurrència. Davant d'aquest entusiasme, Quim Masferrer va fer notar que semblava una roda de premsa com la posterior a l'últim hat-trick de Leo Messi. Soto va ser obsequiat amb diversos productes alimentaris, alguns típics del poble, com cerveses Poch's, magdalenes de Cal Tuset, embotits i, entre altres coses, garrafes d'aigua... Sort, però, que algú es va adonar que hi faltava pa, i uns voluntaris van anar-ne a comprar. Quan ja estava tot a punt a dalt del catamarà i s'acostava l'hora d'embarcar, tothom va anar-se acomiadant del mariner de Castellfollit.

Llavors, l'home va fer maniobrar l'embarcació i va sortir cap a mar obert per fer les primeres milles nàutiques. Tenia previst passar entre les Medes i vorejar part de la costa gironina. En els propers dies, posarà rumb cap a Mallorca i, posteriorment, cap a l'estret de Gibraltar i les Canàries. Des d'aquell punt, i quan el temps ho permeti, travessarà l'Atlàntic. El punt de destí: Sant Blas, a Panamà. “Ens veurem a la tornada”, va dir. A reveure, doncs.