Demografia
La regió de Lleida perdrà 28.000 habitants en 15 anys
Segons un estudi de l'INE, les comarques de Ponent veuran reduïda un 6,4% la seva població el 2031 i es quedaran a la ratlla dels 400.000 habitants
La població es concentrarà al litoral i a les grans ciutats
La demarcació de Lleida perdrà gairebé 28.000 habitants en els 15 anys vinents. Aquesta és la previsió que fa l'Instituto Nacional de Estadística (INE) en el darrer estudi sobre projeccions de població a l'Estat espanyol. L'INE, un organisme autònom que està adscrit al Ministeri d'Economia, preveu que l'any 2031 s'haurà produït una caiguda de la població de l'Estat d'un 1,2%. En el cas de la demarcació de Lleida, la davallada és més notable ja que la previsió revela un descens poblacional del 6,4%. Si es compleixen aquestes prediccions, el 2031 les comarques lleidatanes (que ja són les menys poblades de Catalunya) es quedaran a la ratlla dels 400.000 habitants.
L'INE matisa que es tracta d'una “simulació” basada en les dades i en la realitat actuals i que sempre és complicat predir què pot passar en el futur. No obstant això, per arribar a aquestes conclusions s'ha fixat en quin comportament mostren actualment els fluxos de població basant-se en els naixements i els índexs de mortalitat. En aquest sentit, posa de manifest que l'envelliment de la població és imparable i revela que l'any 2065 el nombre de defuncions anuals en el conjunt de l'Estat s'acostarà a les 600.000 (concretament, 595.900). En tot el 2015 el nombre de defuncions va ser de 420.000.
A més, l'INE també estudia els moviments poblacionals que hi ha en cada regió i posa de manifest que la franja litoral aconsegueix contenir la caiguda poblacional. És el cas de la demarcació de Tarragona o la de València, que només perdrien un 3,6% i un 3,5% de la seva població actual. De fet, hi ha demarcacions que fins i tot esperen un creixement. Aquest és el pronòstic que fa l'INE per a Girona (+0,4%) i per a Barcelona (+1,3%). En clau espanyola, Àlaba, Múrcia, Alacant, Almeria i Madrid són les úniques demarcacions, juntament amb les illes Canàries i les Balears, on es preveu un creixement de població (a Madrid del 5%, a Almeria i Alacant de més del 6%, i a les Balears de gairebé el 8%).
Una moneda, dues cares
L'explicació d'aquesta dualitat de realitats, uns territoris amb una imparable despoblació i altres zones amb un creixement constant dels censos, rau en el fet que hi ha una progressiva migració cap a les zones metropolitanes. A mitjan segle passat aquesta concentració a les ciutats era conseqüència de les necessitats de la indústria (que va atreure molta població del món rural) i avui aquest efecte imant el fa el turisme.
Envelliment
Avui un de cada quatre veïns de la ciutat de Lleida té més de 65 anys. El percentatge creixerà en els pròxims anys i s'eixamplarà la franja del que es coneix com “la quarta edat”, que identifica les persones que tenen més de 80 anys. L'any 2025, al Segrià, la població de més de 65 anys serà superior a la població de 0 a 15 anys.
No és un cas excepcional. L'INE revela que en el conjunt de l'Estat el percentatge de població de més de 65 anys, que actualment se situa en un 18,7% del total de la població, passaria a ser del 25,6% el 2031, i del 34,6% el 2066. Si es mantenen les tendències actuals, la població centenària (els que tenen 100 anys o més) passaria de les 16.460 persones de l'actualitat a més de 222.104 persones d'aquí a 50 anys.
LA XIFRA
Els naixements, en caiguda lliure
A les comarques lleidatanes van néixer durant l'any 2015 un total de 3.965 nens, un 4,6% menys que l'any 2014. Són dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) i revelen que la demarcació recupera els mateixos nivells de natalitat que fa una dècada. En l'àmbit de Catalunya, es van registrar 69.902 naixements, cosa que representa una baixada del 2,4% respecte a l'any anterior.
Pel que fa a la taxa bruta de natalitat, a Catalunya és de 9,5 naixements per cada 1.000 habitants, superior a la mateixa dada estatal, que és de 9 naixements. L'edat mitjana de les mares és de 31,9 anys a tot l'Estat. Les dones amb nacionalitat espanyola són mares una mica més tard, als 32,4 anys de mitjana, mentre que la maternitat en les dones de nacionalitat estrangera s'avança als 29,4 anys de mitjana.