Societat

Demografia

El Tarragonès és la comarca amb més població estacional

Salou és el segon municipi català, després de Barcelona, que suporta una pressió més gran de residents no empadronats en xifres totals

El fenomen es concentra, sobretot, en poblacions de la costa del Camp de Tarragona

La població estacional a Salou equival al 90% del seu padró

La Costa Daurada, i especialment la comarca del Tarragonès, encapçalen el rànquing català de territoris on és més gran la població estacional (és adir, aquella que resideix a un municipi, ni que sigui temporalment, sense estar-hi empadronada). Segons les dades corresponents al 2015 fetes públiques per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el Tarragonès va ser la comarca que, en valors absoluts, va tenir una població estacional més elevada, calculada en un total de 53.531 persones, cosa que representa un 21,4% respecte de la població empadronada. Aquest tipus de població és especialment alta a la costa del Camp de Tarragona, i a municipis turístics com ara Salou, Calafell o Creixell.

L'Idescat calcula les estimacions sobre població no registrada oficialment als municipis tenint en compte persones que tenen alguna vinculació amb el municipi, malgrat no ser la seva residència habitual. S'hi inclouen també les persones que hi passen només una part de l'any, per motius laborals o de turisme. El resultat permet una aproximació a la càrrega real de la població que té la ciutat, que en alguns casos és molt superior a l'empadronada.

Pressió proporcional

Salou, precisament, és el municipi de la demarcació amb més població estacional (23.928 persones de mitjana anual), que són gairebé tantes com la població empadronada (26.459). Per tant, Salou té realment el doble de població que l'oficial, segons el càlcul de l'Idescat, que la situa com el segon municipi amb més pressió de població estacional (un 90,4% en comparació amb l'empadronada), tan sols superada per Barcelona. La situació a Salou també es veu molt condicionada per l'estacionalitat del turisme, motiu pel qual la població estacional és superior al tercer trimestre, situant-se en 56.224 persones.

La pressió proporcional de la població no empadronada és també molt alta en moltes altres poblacions de la costa del Tarragonès, el Baix Penedès i el Baix Camp. A Creixell equival al 74,4% del seu padró (2.597 persones de població estacional enfront de 3.492 empadronats). La segueix Calafell, amb una població estacional equivalent a la meitat dels seus residents oficials, i Cunit, amb una població flotant que és igual al 39% del seu padró d'habitants.

Precisament, la comarca del Baix Penedès és la que, proporcionalment, té una major pressió de la població estacional, ja que, segons les estimacions de l'Idescat, equival a gairebé un quart (24%) de la població empadronada en el global comarcal. A tot Catalunya, tan sols trobem un percentatge més elevat a quatre comarques del Pirineu: Alta Ribagorça, Vall d'Aran, Cerdanya i Pallars Sobirà, totes quatre per damunt del 30%, i al Baix Empordà, que també se situa en un 24%.

A la Costa Daurada

Al Tarragonès, la població estacional més elevada en valors absoluts es troba a Tarragona (12.640), però que és tan sols un 9,6% respecte al padró. En canvi, proporcionalment la pressió de la població flotant és molt més alta a Roda de Berà (50%), Altafulla (30%), Torredembarra (30%) o Vila-seca (20%). Una situació similar és la de municipis costaners del Baix Camp, com ara Cambrils (35,1%), Mont-roig del Camp (28%) i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (26%).

LES XIFRES

23.928
persones
són les que conformen la població estacional anual a Salou, la més gran de la demarcació.
74
per cent és la proporció
de població estacional respecte al padró a Creixell, la segona més gran de la demarcació.

Xifres baixes a l'interior i a l'Ebre

La situació a la Costa Daurada contrasta amb la que trobem a les comarques de l'interior i les Terres de l'Ebre, en què la població estacional té un paper molt més lleu. De fet, cap altra comarca té una població estacional que superi el 10% del padró (el cas més elevat és el Baix Camp, amb un 7,8%), i a les quatre comarques ebrenques se situa per sota del 5%. Fins i tot, en casos com ara la Ribera d'Ebre, la població estacional es limita a una mitjana de deu persones. L'única excepció és l'Ametlla de Mar, que segueix la dinàmica de la Costa Daurada i presenta una població estacional que equival al 25,5% de la seva població empadronada. Tot i això, cap comarca té una població estacional negativa, situació que sí que es dóna a municipis com ara Reus (-1,9%), Riudoms (-2,8%), Roquetes (-3,6%) o la Sénia (-6,7%).

L'estudi de l'Idescat es fa sobre capitals de comarca i municipis amb més de 5.000 habitants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.