GERARD BARRABEIG
CAMPIÓ D'ESPANYA DE KF3
«A tots ens agradaria arribar a la fórmula 1»
Viu a l'Espluga de Francolí, però passa moltíssim temps fora de casa, competint i entrenant, i també a les pistes de karts d'Altafulla, gestionades per la família, on m'explica la seva passió per la velocitat i el somni que comparteix amb la resta de pilots de la seva edat: arribar a la fórmula 1.
–Quan va començar a córrer en karts?
–«Als cinc anys, perquè acompanyava el meu germà gran. Ara el petit, que m'acompanya a mi, també hi corre.»
–Quan va fer el pas cap a les curses?
–«Als nou anys vaig participar per primera vegada en el campionat de Catalunya.»
–Què el va enganxar a aquest esport?
–«Quan era petit m'agradava perquè anava tot sol al cotxe i ja corria molt. M'agradava la velocitat.»
–I quan decideix que aquest esport és el seu?
–«Als tretze anys. Fins llavors simplement m'ho passava bé. Però en fer el salt a la categoria KF3, comença la pressió per obtenir bons resultats.»
–No es pot queixar pas, cinc títols en quatre anys!
–«No. La veritat és que aquests anys han estat molt bons.»
–I la propera temporada...
–«Faig el salt cap a la categoria KF2. De fet, el mes vinent ja participaré a la Copa Campions que se celebra al Vendrell en aquesta categoria. També m'han convidat a un campionat a Anglaterra, però ja ho veurem...»
–I la pressió es multiplicarà?
–«Home, se m'exigiran bons resultats, que quedi en els llocs de davant de la classificació. De tota manera, aquest any jo era un dels pilots més grans de la categoria, i en canvi l'any vinent seré dels petits...»
–Competeix en curses internacionals, però s'ha plantejat fer el pas d'integrar-se en algun equip de fora?
–«Aquest estiu vaig estar un mes a Itàlia, però eren vacances. Per ara, no em plantejo deixar de viure a l'Espluga.»
–Hi deu parar poc...
–«Quan hi ha competició hi sóc poc, perquè el Campionat d'Espanya s'organitza de manera que el dijous i el divendres entrenem, el dissabte fem la crono i les eliminatòries, i el diumenge competim. Normalment s'hi presenten uns 70 pilots i a la cursa només hi poden participar 34.»
–I els estudis?
–«Costa una mica. Estic a quart d'ESO i m'emporto els llibres amunt i avall. Cal molta força de voluntat.»
–Tampoc no deu tenir gaire temps lliure, entre els entrenaments, la competició, el gimnàs...
–«El més difícil és passar tant de temps fora de casa. Tampoc no puc anar a gaires festes, i a la nit, encara menys.»
–De vostè en destaquen la regularitat i un pilotatge fi i precís...
–«Jo diria que un dels meus punts forts és que condueixo molt fi i també que sóc constant.»
–El cotxe...
–«Sóc pilot professional d'Intrèpid, i sense una bona màquina no hauria pogut guanyar. Formem un bon equip!»
–Digui'm la veritat, vostè somia la fórmula 1!
–«I tant, com tots els meus companys. A tots ens agradaria poder arribar-hi! Però encara que no fos possible imagino el meu futur professional lligat a la conducció.»
–Què els diria als nens que ara comencen?
–«Que s'ho passin molt bé, i sobretot, als seus pares, que no els exigeixin res més que es diverteixin. A vegades veus nens petits que pateixen tanta pressió!»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.