Els oficis perduts tornen al pessebre vivent de Sant Guim de la Plana

El pessebre vivent de Sant Guim de la Plana és una de les representacions de teatre popular més destacades del cicle de Nadal a Catalunya i una de les mostres més significatives del patrimoni immaterial de les comarques lleidatanes. Dóna vida a una bona part dels oficis que han desaparegut dels nostres pobles i vol mostrar com era la vida de pagès durant els segles passats. L'esforç d'aquest petit indret de la Segarra de 70 habitants ha bastit un pessebre que comença a la porta del castell (del segle XII) i recorre tots els carrers, places i cases del petit nucli medieval, immutable al pas del temps.

Els oficis d'altres èpoques –com ara forcaire, ceramista, boter, carreter, escloper, corder, cadiraire, espardenyer, baster, constructor d'escombres...– apareixen lligats a figures de carn i ossos, immòbils. El president del pessebre, Jaume Oliva, explica que hi ha 37 quadres, 33 dels quals dedicats a oficis de l'època medieval. Són escenes estàtiques en què l'important és “transmetre emocions, valors, identitat, història, fins i tot jugant amb les olors, la música i les mirades de les figures, que són les grans protagonistes”. L'any passat van visitar el pessebre més de 4.000 persones de la comarca i de tot Catalunya. Aquest any, fins i tot, tenen prevista la presència d'un grup turístic provinent de Rússia que ja ha fet la reserva. Per aquesta edició, i per primer cop, es poden adquirir les entrades per endavant a través de la pàgina de Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya.

Segons Oliva, prop de 300 persones participen, d'una manera o altra, en una representació que, “més que un pessebre, és un museu vivent d'oficis i eines antics”. Les peces són originals i es poden veure i fins i tot tocar.