Desembre negre a la carretera

L'ampo­lla de l'opti­misme o del pes­si­misme amb què es mesura la mor­ta­li­tat a la car­re­tera aca­barà mig plena aquest 2016, però el com­por­ta­ment de la sinis­tra­li­tat durant aquest mes de desem­bre n'ha bui­dat una bona part i farà que el balanç final no pugui ser tan favo­ra­ble com s'albi­rava a finals de novem­bre.

Fins ahir, a les car­re­te­res cata­la­nes hi han per­dut la vida 154 per­so­nes, de les quals 17 en els 28 pri­mers dies de desem­bre. Si l'any acaba així, supo­sarà un des­cens del 12,5% en relació amb les xifres del 2015, un paràmetre que s'ha de valo­rar perquè la tendència de la sinis­tra­li­tat de l'any ante­rior va ser a l'alça i es va arri­bar a les 176 vícti­mes mor­tals, i va superar de llarg els 140 morts del 2014.

La millora de la segu­re­tat a les car­re­te­res cata­la­nes té més sig­ni­fi­cació si es com­para amb el que està pas­sant al con­junt de l'Estat, on la tendència és la contrària. El 22 de desem­bre ja s'havien comp­ta­bi­lit­zat 27 morts més que l'any ante­rior, amb un total de 1.135 vícti­mes.

El desem­bre negre tan­carà un any amb dos epi­so­dis nefas­tos, als mesos de març i abril, quan es va pro­duir l'acci­dent d'un auto­car a Fre­gi­nals, amb tretze estu­di­ants mor­tes, i el de Pont de Molins, amb set vícti­mes mor­tals en una topada entre dos vehi­cles. La con­se­lle­ria d'Inte­rior ha asse­nya­lat més d'una vegada durant aquest any que el balanç de mor­ta­li­tat hau­ria estat un altre si aquests dos ter­ri­bles acci­dents no s'hagues­sin produït, però els experts aler­ten que aquesta és una inter­pre­tació errònia.

Lluís Puerto, direc­tor tècnic de la Fun­dació RACC, adver­teix que “s'ha repe­tit com un man­tra que aques­tes vint morts dis­tor­si­o­nen l'estadística, i el perill és que ens ho aca­bem cre­ient”. Puerto adver­teix que “de con­duc­tors que s'ador­men i de con­duc­ci­ons temeràries n'hi ha hagut i n'hi haurà sem­pre”, donant a enten­dre que acci­dents com el de Fre­gi­nals i el de Pont de Molins es poden tor­nar a repe­tir. Segons aquest expert, les estadísti­ques indi­quen que cada any hi ha un superac­ci­dent de mit­jana, per tant no con­si­dera que les dades d'enguany hagin que­dat dis­tor­si­o­na­des per aques­tes 20 morts.

Aquest expert explica que l'evo­lució de la mor­ta­li­tat a la car­re­tera cal obser­var-la en la pers­pec­tiva dels morts a 30 dies, que dóna una foto­gra­fia més exacta del feno­men, i des d'aquest punt de vista “hem arri­bat a una situ­ació d'estan­ca­ment perquè el 2014 va tenir un com­por­ta­ment igual que l'ante­rior, l'any 2015 va pujar i aquest any tor­narà a bai­xar”. Des del seu punt de vista, el des­cens de la mor­ta­li­tat fins a que­dar en uns paràmetres irri­so­ris és ara per ara una qüestió impen­sa­ble, però no de cara a un futur, a 30 o 40 anys de vista, quan les fun­ci­ons autònomes dels cot­xes que ara comen­cen a apli­car-se s'hagin gene­ra­lit­zat i la con­ducció sense con­duc­tor faci de la mobi­li­tat una pràctica cent per cent segura.

Però tor­nant al pre­sent, les dades del 2016 s'han de lle­gir també tenint en compte que la mobi­li­tat a la car­re­tera està recu­pe­rant-se de mica en mica després del des­cens que va tenir durant la crisi. Des del setem­bre, les inten­si­tats mit­ja­nes de la mobi­li­tat de vehi­cles a l'àrea de Bar­ce­lona no han parat de créixer i, mal­grat tot, el balanç gene­ral de sinis­tra­li­tat és més posi­tiu que el de l'any ante­rior. És a dir, hi ha més volum de trànsit però hi ha menys morts. En l'àmbit esta­tal, però, l'incre­ment d'entre un 5% i un 6% de la mobi­li­tat ha estat l'argu­ment uti­lit­zat per les auto­ri­tats per jus­ti­fi­car l'aug­ment del nom­bre de morts.

On les estadísti­ques només tenen una lec­tura és en l'estudi de la incidència de l'ús de les noves tec­no­lo­gies com a causa dels acci­dents de trànsit. Les cam­pa­nyes de sen­si­bi­lit­zació en aquest sen­tit s'han anat suc­ceint, però les dades indi­quen que encara hi ha massa acci­dents moti­vats per la dis­tracció del con­duc­tor. El Ser­vei Català de Trànsit atri­bu­eix el 28% dels acci­dents amb morts o ferits greus ocor­re­guts aquest any, fins al 15 de novem­bre, a dis­trac­ci­ons en la con­ducció “espe­ci­al­ment rela­ci­o­na­des amb l'ús de telèfons mòbils”.

La irrupció de la tec­no­lo­gia dins els cot­xes és un feno­men que pre­o­cupa també els tècnics del RACC, i encara més quan la tendència anun­ci­ada ja pels fabri­cants és la de fer rea­li­tat el vehi­cle con­nec­tat. “Les grans com­pa­nyies com Apple i Goo­gle s'hi hau­ran d'impli­car perquè aquesta con­nec­ti­vi­tat dels vehi­cles a les xar­xes no suposi un nou ele­ment de dis­tracció per al con­duc­tor”, adver­teix Lluís Puerto.

Fora del vehi­cle hi ha un ter­reny impor­tant en el qual cal avançar i és la millora de la segu­re­tat de les vies. El RACC adver­teix que els pres­su­pos­tos en man­te­ni­ment han que­dat estan­cats per culpa de la crisi i aquest any acci­dents com el de la C-17, amb la mort d'una dona per la cai­guda d'una pedra, demos­tren la neces­si­tat de millo­rar en aquest àmbit.