Societat

Manresa

Homenatge als deportats

S'instal·laran les anomenades plaques ‘Stolpersteine' en 21 domicilis de manresans que van ser en camps nazis

La iniciativa, estesa a Europa, només s'ha executat dins el territori de l'Estat espanyol a Navàs, també al Bages

Els dies 25 i 27 de gener Man­resa home­nat­jarà els seus depor­tats als camps nazis amb un acte solemne al saló de ses­si­ons de l'ajun­ta­ment –amb la presència de fami­li­ars– i la col·locació de les ano­me­na­des llam­bor­des Stol­pers­teine davant els habi­tat­ges on van viure. També s'ins­tal·larà una placa con­junta a la plaça Sant Domènec amb els noms dels man­re­sans que s'han res­ca­tat de l'oblit. Les llam­bor­des seran ins­tal·lades pel seu cre­a­dor, l'artista ale­many Günter Dem­nig.

Les Stol­pers­teine són llam­bor­des qua­dra­des, de deu centímetres de cos­tat, fetes de for­migó i cober­tes amb una làmina de llautó on es gra­ven les dades de cada per­sona depor­tada. Stol­pers­teine sig­ni­fica en ale­many “pedra que fa enso­pe­gar”. Es pretén, d'aquesta manera, man­te­nir viu el record de les vícti­mes del nazisme, llui­tant con­tra l'oblit. Man­resa serà el segon muni­cipi de l'Estat espa­nyol que en tindrà. El pri­mer va ser Navàs. A Europa ja se n'han ins­tal·lat unes sei­xanta mil, en vint estats dife­rents.

La ini­ci­a­tiva dels home­nat­ges a Man­resa va néixer a par­tir d'un tre­ball de recerca de les joves Ale­jan­dra Ibarra i Ari­adna Moyano, estu­di­ants de l'ins­ti­tut Pius Font i Quer, a través de la tuto­ria del seu pro­fes­sor d'història, Jordi Pons, que, al seu torn, va fer un tre­ball exhaus­tiu d'inves­ti­gació i actu­a­lit­zació de la llista de depor­tats i dels seus fami­li­ars. L'Asso­ci­ació Memòria i Història de Man­resa hi va donar suport des del pri­mer moment i va pre­sen­tar, con­jun­ta­ment amb Òmnium Cul­tu­ral del Bages, una instància que dema­nava a l'Ajun­ta­ment que la pro­posta de les estu­di­ants fos una rea­li­tat. El con­sis­tori ho va apro­var per una­ni­mi­tat al ple del febrer del 2016.

Les recer­ques han permès iden­ti­fi­car un total de 28 man­re­sans que van ser depor­tats als camps nazis, dels quals 18 van ser assas­si­nats i 10, alli­be­rats. D'entre tots, s'han loca­lit­zat 21 dels domi­ci­lis, on es col·loca­ran les 21 pla­ques. D'entre els depor­tats, hi ha noms cone­guts per la ciu­tat, com ara el de l'escrip­tor Joa­quim Amat-Pini­e­lla, autor de la cèlebre K.L. Reich, i el de Jacint Carrió, que va ser regi­dor de l'Ajun­ta­ment anys després.

Posar noms i cognoms

En la pre­sen­tació que es va fer ahir, Joa­quim Aloy, de l'Asso­ci­ació Memòria i Història, va subrat­llar la importància de posar noms i cognoms a les vícti­mes: “No sé si hi ha una lliçó d'història més pràctica que tro­bar-te una placa com aquesta.” Al seu cos­tat, Jordi Pons es va mos­trar crític quan va dir que “tenim un forat de memòria col·lec­tiva” i va apun­tar que l'esde­ve­ni­ment “serà un acte de justícia: hi ha famílies que han des­co­bert que tenien avis depor­tats a camps de con­cen­tració amb aquesta inves­ti­gació”, va dir. Pons també va remar­car el fet que el pro­jecte hagi sor­git de les aules.

En la mateixa línia, la regi­dora de Cul­tura de Man­resa, Anna Crespo, va des­ta­car “la vin­cu­lació amb els estu­di­ants, la nova gene­ració; ells són els garants que aquests conei­xe­ments per­vis­quin, per evi­tar que es repe­teixi”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia