La pèrdua de població no amoïna els agents del Priorat
Diferents veus de la política, l'economia i la societat treuen importància a la continuada minva d'habitants des del 2012
Coincideixen en la necessària col·laboració entre administracions i entitats per fer atractiva la comarca
Resulta un fet constatat que demogràficament la nostra societat està envellint. Una realitat que a determinats territoris es percep encara més per diferents factors. Segons les darreres dades de l'Idescat, entre les comarques que des del 2012 perden població de manera no alarmant però sí continuada se situa el Priorat, un àmbit geogràfic que –paradoxalment– viu un moment dolç en el terreny del reconeixement, la promoció i el turisme. Fa temps que el Priorat va guanyar la batalla de l'orgull i l'autoestima. La situació globalment positiva en aquests camps, però, no amaga altres reptes importants de la comarca de cara al futur.
Èxode cap a la ciutat
Com en moltes altres zones rurals, la pèrdua de població produïda per l'atracció de la ciutat és una constant en la història de la comarca des de la crisi de la fil·loxera, a finals del segle XIX. Una marxa de veïns a la qual l'alcalde de Falset, Jaume Domènech, també pressuposa que s'hi afegeix, actualment, la manca d'habitatges que té la ciutat, especialment per als més joves. “Hem detectat que hi ha gent que prefereix buscar habitatges als pobles del costat, que són més econòmics que a Falset”, explica per justificar que la capital de la comarca es trobi entre els municipis que més veïns han perdut segons les dades de l'Idescat. Concretament, 33 persones el 2016.
Per aquest motiu, Domènech afirma que s'està treballant “la idea d'una cooperativa en què els habitatges siguin assequibles, i això ajudaria la gent jove que està buscant habitatge”. Respecte a noves inversions industrials, Domènech evita fer volar coloms de manera gratuïta. “Ho treballem, però és molt difícil trobar inversions industrials”, explica, alhora que reconeix que “moltes es queden a Barcelona per l'àrea d'influència, les comunicacions i els aeroports”.
De la mateixa manera que treballa en matèria d'habitatge, l'alcalde falsetà anuncia la presentació del pla de turisme del municipi aquest mes de febrer. “El turisme de qualitat, sostenible i de la cultura del vi i l'oli, ens donen un segell d'identitat i un element diferenciador, i amb la col·laboració dels cellers, les cooperatives i sobretot l'atractiu dels pobles, hem d'intentar tots anar en aquesta línia”, comenta respecte a la voluntat de mantenir els esforços que s'han realitzat fins ara. Justament en aquest camp, fa escasses setmanes que el consistori de Falset va signar un conveni amb la Cooperativa Falset-Marçà per declarar el 2017 Any del Vermut de Falset.
Amoïnat per l'afectació que la demografia pot tenir sobre “els perfils professionals” de la comarca hi ha Enric Calvo, president de Pimec al Priorat. “Ens preocupa el fet de no ser capaços de retenir el talent a la comarca”, assegura aquest representant del sector econòmic, fent referència a les darreres dades demogràfiques que en cinc anys han situat el Priorat més a prop dels 9.000 habitants que dels gairebé 10.000 que hi havia l'any 2011.
Convençut que el Priorat ja s'ha guanyat un prestigi per la qualitat i la sostenibilitat de les seves propostes, Calvo defensa com a millor model d'intervenció la col·laboració “pública i privada” per continuar impulsant nous reptes a la zona. “Som els que som i ho hem de tirar endavant entre tots perquè els recursos són limitats”, explica Calvo, que encara veu accions necessàries per desenvolupar el turisme. Sobre el Priorat, prossegueix: “Ja té un prestigi, una qualitat a través del vi, el paisatge, el seu estil de vida…, i respectar aquests valors és importantíssim”, però encara es pot aprofundir en “benestar a través de l'esport, rutes en bicicleta, visites culturals, etcètera”.
Demogràficament parlant, Carles Cabós veu el got mig ple. “Ens mantenim entre els 9.000 i els 10.000 habitants”, una xifra estable des dels vuitanta del segle XX, i diu que ja “s'estan fent coses perquè no es despobli més”.
LA FRASE
Els pals de paller de la comarca
Segons l'impulsor del diari digital Segle21.cat, Carles Cabós, la comarca té quatre pals de paller: el turisme, el Parc Natural del Montsant, l'acció coordinada perquè la comarca sigui declarada Patrimoni de la Humanitat i l'escalada. “Les coses –afirma Cabós– s'estan fent molt bé al Priorat des de fa uns anys cap aquí”, tot i ser conscient que els projectes engegats “no tindran repercussió fins que passin una sèrie d'anys”.
Malgrat això, Cabós afirma que “potser l'escalada és el que està una mica més oblidat, també perquè només està relacionada amb una part de la comarca”.
Sobre aquest darrer punt relacionat amb l'escalada, l'alcalde de Cornudella de Montsant, Salvador Salvadó, discrepa. “No hem de morir d'èxit”, comenta el batlle, que creu que les actuacions s'han de meditar molt i “s'ha d'actuar a poc a poc” perquè tothom es pugui sentir còmode al territori i les inversions reverteixin en tots els sectors. Salvadó explica que “s'està fent un pla estratègic” junt amb la Diputació de Tarragona perquè el desenvolupament sigui sostenible en tots els sentits. També comenta que hi ha caps de setmana que “s'està saturat” i cal evitar un impacte negatiu.