“Els pares no van necessitar mai un nen d'hereu”

A Tous, negoci adreçat a les dones, un 80% del personal és femení

“Les meves germanes i jo hem tingut en la mare un exemple de dona a seguir”

“Els pares no van necessitar mai un nen d'hereu” Arxiu.

A l'empresa vam preguntar si volien un gimnàs o una llar d'infants i va sortir la llar d'infants

A les quatre filles ens van potenciar molt. No em van ensenyar a planxar, però sí a triar brillants

M. Josep Jordan - Barcelona

Rosa Tous Oriol, filla dels fundadors de Tous, Salvador i Rosa, forma part de l'equip directiu de la marca joiera catalana que tot just acaba de comunicar el bon estat dels seus comptes en el dia d'avui. L'imperi de l'os, amb 535 botigues en 50 països, va aconseguir el 2016 unes vendes per valor de 403 milions d'euros, la qual cosa suposa un creixement del 9,4%. Produeixen al voltat de 3 milions de peces a l'any, han obert unes cinquanta botigues noves, el comerç digital és present a 10 països i estan bolcats a expandir-se per Àsia.

Tous, que des del 2015 té un partner suís en l'accionariat amb perfil industrial “i filosofia semblant” que els ajuda a ser globals, no ha perdut la seva cadència familiar ni l'esperit de relleu generacional en una empresa que té un 80% de treballadores femenines i dues dones, l'Alba i la Rosa, en la presidència i vicepresidència de l'empresa.

Amb el referent de la mare imagino que sempre han tingut clar que ser dona no era un impediment per treballar, oi?

Per descomptat. Les quatre germanes hem estat educades per no diferenciar laboralment entre homes i dones. No podia ser d'altra manera tenint una mare com la nostra: creativa, treballadora, amb un gran poder emprenedor i una visió de futur increïble. Ha estat un gran exemple a seguir.

La seva mare va ser pionera en un negoci que duien sobretot homes. Amb 20 anys ja anava a la fira de Basilea amb en Salvador!

Sí, va començar molt joveneta a voltar per les fires, i no era fàcil, però li agradaven els reptes i volia crear joies que s'adaptessin a la dona moderna que volia novetats boniques més enllà de la joia típica tradicional. El temps li ha donat la raó. Recordo de petita veure el pare i la mare anar de viatge o de sopar de feina, sempre els dos junts. Treballaven molt però van saber mantenir la família unida.

I va viure algun problema de discriminació cap a la mare pel fet de ser dona?

Alguns. Ara nosaltres ja no ho vivim, però abans era més complicat. Recordo una vegada que, sent jo una nena, l'acompanyava a una fira a comprar pedres precioses i en un estand de propietaris indis no ens feien ni cas. Ho vam deixar córrer però després de veure tot el saló ens vam adonar que era allà on tenien les peces que volíem, i hi vam insistir. Els amos creien que per ser una dona jove i una nena només compraríem dues o tres pedretes, no s'imaginaven que teníem un negoci al darrere! Com són les coses! Avui són uns dels nostres millors amics!

No li feien cas però va saber democratitzar i rejovenir les joies per arribar a la dona moderna.

Sí, i ens ha ensenyat que la nostra és una feina on no només importa el compte de resultats. Hi ha molta passió. El valor de la joieria no és només material, el més important és que et faci sentir bé. Venem il·lusió.

Els seus pares volien crear una empresa gran perquè vostès poguessin continuar-la.

Sí, som quatre germanes, totes amb personalitat i amb talents i aptituds diferents. Cadascuna fa una feina. L'Alba, la que té més visió empresarial i lideratge, és la presidenta. La Marta, la petita, és molt creativa i dissenya seguint la nostra filosofia d'integrar els avenços moderns amb la tradició. I la Laura, que va estudiar empresarials, s'ocupa d'una nova firma d'accessoris que hem adquirit, Dayaday.

A Tous, hi treballen persones de sexe femení sobretot?

Un 80% són dones, sí, però no fem cap distinció. Ens agrada la diversitat i triem el personal per les seves capacitats, valors, afinitat, manera de ser... El que és evident és que el nostre negoci s'adreça sobretot a dones, i per tant la visió i el toc femení són necessaris. Sempre l'hem tingut present. Jo estic molt feliç de ser dona! Ens agrada el que es considera femení, els detalls, la tendresa, el gust per guarnir-se... Ara bé, no es pot generalitzar ni tipificar. També hi ha homes amb gran sensibilitat i dones molt dures.

El fet que la companyia estigui dirigida per dones marca en l'àmbit de polítiques de personal?

Més que pel fet de ser dones ens marca haver estat educades per estimar la família i estar unides. Això ens ha humanitzat molt. Entenem molt bé la conciliació familiar. Des del 2002 tenim una guarderia dins de la companyia. És molt curiós perquè vam fer una enquesta sobre què preferien els treballadors, un gimnàs o una llar d'infants, i va sortir la segona opció.

Van votar sobretot les dones?

En tenir majoria de treballadores, és evident que sí, però també hem ajudat molt algun home i fins i tot un avi!

Van notar algun cop que els pares volien un hereu mascle?

Mira, els ho hem preguntat molts cops fent broma, sobretot al pare, i sempre han dit que no. Es van casar el 1965 i van començar a ser pares molt joves. Mai ens van fer sentir que volien un hereu nen, en absolut. Van veure que totes teníem moltes capacitats i les van potenciar. A mi no m'han ensenyat mai a planxar, però sí que m'han ensenyat a triar brillants!

En el sector de la moda és més fàcil ser dona directiva?

En la moda és més habitual trobar dones amb càrrec que en altres àrees però no és la norma en un nivell alt. L'any passat la Cambra de Comerç Espanya-Estats Units va donar el premi d'empresari de l'any als pares, que ens va fer molta il·lusió. En recollir-lo a Nova York ens vam adonar que era el primer cop que el rebia un matrimoni, i que tan sols havien rebut el premi una o dues dones. En el món del negoci, els llocs executius encara són dels homes.

Comunicadora i gemmòloga

Manresana, mare de tres nens, amant de les mascotes (el seu gos de raça Pomerania ocupa força espai al seu Instagram) i entusiasta dels viatges com la seva mare, Rosa Tous Oriol va viure una infància entre collarets i va anar a estudiar gemmologia al prestigiós institut GIA de Los Angeles. Es va ocupar de la comunicació i el màrqueting de Tous i el 2013 va ser nomenada vicepresidenta corporativa. “De la mare vaig aprendre a estimar el producte i el disseny, a escoltar el consumidor i també a saber explicar al món que darrere d'una companyia hi ha persones”, diu la Rosa, que també presideix la Fundació Rosa Oriol de Manresa.