Protagonistes cada dia

Avui que és 8 de març, els mitjans i els carrers faran protagonistes les dones. Una situació que, malgrat que és positiva en tant que visibilitza totes les tasques que encara tenim per fer en termes d'igualtat, és, en ple segle XXI, surrealista i vergonyosa. És indignant que a Catalunya –i a Europa, i al món– encara necessitem un Dia de la Dona. Perquè el necessitem encara.

És depriment que encara necessitem un dia a l'any per ser protagonistes. No puc comptar la mar de vegades que m'he sentit a dir que hem de ser-ho, que hem de ser combatives, també valentes. Quantes coses hem de ser perquè algun dia ser dones no ens impliqui ser deu adjectius més que ens compensin el fet de ser-ho. Jo vull ser dona, i a part d'això vull ser moltes coses, però no vull ser-les per haver de superar desigualtats de gènere ni falta d'oportunitats; vull ser-les perquè vull ser jo.

La lluita encara és molt llarga. La presència i el lideratge de les dones en l'àmbit polític i social sembla que a poc a poc millora. Tanmateix, estem a anys lluny de poder parlar d'igualtat. La paritat obligada a les llistes electorals és una mesura de força que no tapa la realitat en què la participació i, sobretot, el lideratge de les dones en els partits i les entitats és molt menor i en unes circumstàncies molt determinades. No descobreixo res de nou si dic que sovint les dones que adquireixen lideratges han d'adoptar rols tradicionalment dits masculins per fer-ho. No dic res extravagant si afirmo que molts vespres a les reunions de plataformes i entitats que hi ha a bars, locals i centres cívics de Catalunya o no hi ha cap dona o n'hi ha una, dues com a molt.

Malgrat la poca presència de les dones en la política, estem en un moment en què el nostre país necessita fer molta política en femení. Molta. Catalunya vol decidir el seu futur polític en un referèndum. La ciutadania té dret a expressar-se a les urnes. I l'Estat espanyol no sembla decidit a ser exemple de democràcia ni té gaires escrúpols per negar el dret de vot dels ciutadans. És moment de grans consensos per defensar els nostres drets. És moment de grans pactes perquè no ens malmetin la democràcia. És moment de grans acords per fomentar el debat i alhora mantenir la cohesió. Necessitem lideratges compartits, voluntat d'entesa, pocs personalismes i treballar per objectius comuns.

És innegable que el nostre país està vivint una transformació política en què la ciutadania cada vegada s'empodera més i reclama noves maneres de fer política, i precisament per això, necessitem que les dones siguin protagonistes per liderar, per negociar, per pactar, per decidir i per fer de Catalunya un país millor. Necessitem dones protagonistes CADA DIA.