tercer sector
Els ajuntaments prioritzen preu a qualitat en serveis a les persones
Empreses lucratives guanyen el 60% de contractes públics de les grans ciutats
Un estudi fa evident que els plecs de condicions perjudiquen el tercer sector i l'economia social
Les entitats del tercer sector social i les empreses d'economia social juguen amb desavantatge en els concursos que convoquen els ajuntaments per adjudicar serveis d'atenció a les persones, com ara la gestió d'escoles bressol, els serveis d'inserció laboral, l'atenció domiciliària o els menjadors socials. Per primer cop s'han posat números a aquesta percepció: un informe ha analitzat 113 contractes de vuit ciutats catalanes durant el primer semestre del 2016 i la conclusió és que el 60%; és a dir, 60 contractes, van anar a mans d'empreses mercantils. L'explicació, va subratllar ahir el president de la Taula del Tercer Social, Oriol Illa, és que “els ajuntaments prioritzen el preu a la qualitat en els serveis”.
L'anàlisi dels plecs de contractació, segons l'informe, evidencia que el preu és un factor determinant i és un element a favor de les empreses lucratives que acostumen a ajustar més les despeses. En els 113 contractes estudiats, la qüestió econòmica significa un 64,2% del conjunt de criteris valorats en cada oferta, mentre que la valoració tècnica del projecte se situa en el 34,7%. “Aquest ajustament de preus implica sovint una rebaixa en la qualitat de l'atenció a mitjà termini i també en les condicions laborals dels treballadors que presten el servei”, va advertir Illa.
Aquestes són algunes de les conclusions de l'informe La qualitat de la contractació pública en l'àmbit dels serveis a les persones, presentat ahir i elaborat per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans (Iermb) per encàrrec de la Taula del Tercer Sector. Els municipis analitzats són Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Sabadell i Terrassa.
Els grans contractes
Un altre aspecte destacable és que, a més d'aconseguir la majoria de contractes, les empreses amb ànim de lucre es van endur en el període analitzat els treballs més substanciosos econòmicament, amb el 70,6% del total de recursos. Així, en els sis mesos analitzats, les empreses privades van firmar contractacions públiques per un valor de més de 210 milions d'euros, mentre que les de les entitats socials van ser per una mica menys de 84 milions.
LA FRASE
“Es destrueix una xarxa que és un coixí contra la crisi”
Un 58% dels ingressos de les entitats socials són d'origen públic. Actualment, un terç d'aquests ingressos són per convenis i la resta, per contractes o concerts. Es preveu, però, que en els pròxims anys es reforçarà la via de contractes i concerts i per això el tercer sector veu clau que hi hagi un marc jurídic ben regulat i en el qual, més enllà del preu, les clàusules socials, l'equitat, el gènere i el model econòmic, siguin valors a tenir en compte a l'hora que les administracions triïn els adjudicataris de serveis.
Ricard Gomà, director de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans, que ha elaborat l'estudi presentat ahir, va destacar que s'ha recorregut un camí important, “però hi ha marge de millora”. “Ens hi juguem bona part de la reconstrucció dels drets bàsics del ciutadà”, va indicar. El president de la Taula d'Entitats, Oriol Illa, va advertir que, si s'elimina la xarxa d'entitats socials, es destrueix un coixí decisiu en situacions de crisi.
