renda mínima d'inserció
La renda mínima d'inserció cobreix 27.800 famílies
Dona d'entre 36 i 59 anys, perfil majoritari dels perceptors de la prestació
La RMI desapareixerà amb la renda garantida
Un total de 27.800 llars reben una renda mínima d'inserció (RMI), la prestació, d'uns 500 euros, a la qual tenen dret les persones sense ingressos i que ja han consumit les de l'atur. Aquesta dada correspon al febrer passat, l'última actualització que ha fet el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i està una mica per sota dels expedients de fa un any, que eren 28.429, però per sobre dels de fa dos anys, quan n'hi havia 27.383.
Teòricament són els últims temps d'aquesta prestació –encara coneguda en molts àmbits pel seu antic nom: Pirmi– que va néixer als anys 90 vinculada a cobrir les necessitats bàsiques amb un treball d'inserció social i laboral. La intenció és que sigui substituïda per la renda garantida de ciutadania , que encara s'està negociant.
Una dona d'entre 36 i 59 anys és el perfil majoritari entre els beneficiaris de la RMI. Amb dades de finals de l'any passat, un 56,9% dels titulars dels expedients eren dones. Pel que fa a franges d'edat, la més nombrosa era entre 46 i 59 anys, amb un 36,6% de beneficiaris, seguida de beneficiaris d'entre 36 i 45 anys, que significaven un 33,8%.
Per tipologia de família, la majoria de beneficiaris de la renda mínima tenien fills –significaven més de 18.000 del total de 28.903–. D'aquestes, 7.777 eren monoparentals; és a dir, un únic adult amb menors a càrrec. Una altra particularitat és que molts dels beneficiaris són persones soles: 10.665, segons el tancament a finals de l'any passat.
Pel que fa al pressupost que s'hi ha destinat, els últims dos anys s'han superat els 170.468 milions del 2011, just abans de la retallada que va deixar fora molts dels fins llavors beneficiaris. El 2015 es va arribar gairebé als 174,5 milions i l'any passat aquesta quantitat es va superar per poc (174.508.259).
LA XIFRA
L'acord per a la renda garantida s'endarrereix
Un increment de 70 milions d'euros per a ajuts econòmics i per a polítiques d'inserció que havien de permetre canviar la renda mínima d'inserció a renda garantida de ciutadania, “amb un model de tram de terra social i un tram complementari cap a inclusió o orientació laboral”, va ser una de les declaracions d'intencions que la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va plantejar al Parlament a mitjan gener.
L'acord per a la renda garantida no està sent fàcil, i la reunió programada per ahir es va ajornar fins a la setmana vinent. El caràcter subjectiu de la prestació des del primer dia i que sigui compatible amb feines a temps parcial són dos dels últims esculls i desacords entre la comissió promotora de la ILP i el govern. Un govern que ara es veu pressionat per un acord del Parlament de dijous passat que l'insta a tenir RGC abans d'un mes. Només JxSí s'hi va abstenir.