Xerta recupera i realça un tram de trinxeres al costat de la via verda
S'està revalorant un complex bèl·lic a l'anomenat barranc dels Fornets, des d'on s'albirava tota la vall del riu
S'ha desbrossat l'espai i s'interpretarà
La via verda de la Val de Zafán ofereix turisme, cultura i esport resseguint l'antiga via fèrria que travessava la zona. A l'altura del Baix Ebre encara queden petjades de la Guerra Civil. Des de fa unes setmanes, l'Ajuntament de Xerta ha iniciat el projecte de recuperació d'un conjunt de trinxeres i pous de tirador, a l'anomenat barranc dels Fornets, des d'on, fa vuitanta anys, s'albirava tota la vall del riu.
“D'alguna manera sempre s'havia reivindicat que al Baix Ebre semblava que no hagués passat mai la Guerra Civil”, apunta l'alcalde de Xerta, Roger Aviñó. Un equip d'arqueòlegs i investigadors de l'empresa Iber Arqueologia, Patrimoni i Turisme i del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la URV van conduir els treballs d'excavació i adequació fa unes setmanes.
Fases
En aquesta primera fase, s'ha recuperat i documentat el complex i, properament, s'hi habilitarà un accés i s'interpretarà amb panells informatius l'espai, que representa una de les trinxeres més ben conservades del terme, a tocar del traçat turístic.
El Consell Comarcal del Baix Ebre ha col·laborat en el projecte encarregant-se de la neteja i el desbrossament de la zona. “Es veien els forats de les trinxeres però estaven molt tapats”, explica l'alcalde. “En podem treure un ús turístic: tothom se sorprèn quan arriba aquí i molta gent del poble ni sabia de l'existència d'aquest indret”, diu Aviñó, que troba important “reivindicar la memòria històrica i crear un atractiu cultural més a Xerta”.
LES FRASES
Pels republicans o pels nacionals?
Sobre la història del complex de trinxeres i el niu de metralladores que ara s'està revalorant, hi ha dos hipòtesis, segons explica l'alcalde de Xerta, Roger Aviñó. Una, que va ser utilitzat pels republicans per defensar la retirada en la desfeta del front d'Aragó. L'altra, que la va fer el bàndol nacional per “defensar el barranc en cas que les tropes creuessin el riu”. A parer de l'alcalde, aquesta segona hipòtesi té més pes.