Reconstruir la memòria

Mal­grat de Mar va recu­pe­rar de l'oblit fa cinc anys la història del vai­xell Ciu­tat de Bar­ce­lona, que es va enfon­sar el 30 de maig del 1937 davant la costa del muni­cipi tor­pe­di­nat per un sub­marí italià. La nau, que feia la ruta de Bar­ce­lona a Mar­se­lla, trans­por­tava un con­tin­gent de bri­ga­des inter­na­ci­o­nals, mate­rial i vehi­cles pel bàndol repu­blicà. En l'atac van morir una cin­quan­tena de per­so­nes de les 280 que es cal­cula que viat­ja­ven en el vai­xell. Només es van poder recu­pe­rar i enter­rar cinc cadàvers. L'epi­sodi va com­moure la soci­e­tat mal­gra­tenca, que va par­ti­ci­par en el res­cat dels super­vi­vents, fet que va arri­bar al mateix pre­si­dent Lluís Com­panys, que es va des­plaçar fins a la població per interes­sar-se pels ferits. L'acte gai­rebé íntim que es va cele­brar a Mal­grat l'any 2012 va incloure la par­ti­ci­pació de fami­li­ars dels bri­ga­dis­tes morts que amb un gest simbòlic van embar­car-se fins al lloc on es va enfon­sar el Ciu­tat de Bar­ce­lona i van llançar a l'aigua un cla­vell per cada sol­dat mort. Avui, cinc anys més tard, i amb el con­ven­ci­ment que els fets han de rebre l'atenció que es merei­xen i han de tenir més ressò, l'Arxiu Muni­ci­pal de Mal­grat de Mar i l'Arxiu Comar­cal del Maresme orga­nit­zen unes jor­na­des els dies 27, 28 i 30 de maig amb l'objec­tiu d'apro­fun­dir en el conei­xe­ment del cas. El dis­sabte 27 els actes es con­cen­tra­ran a la capi­tal del Maresme, on hi haurà una visita, amb ins­cripció prèvia, a l'antic hos­pi­tal inter­na­ci­o­nal situat a l'actual col·legi dels Sale­si­ans i una con­ferència a càrrec dels his­to­ri­a­dors Sònia Garan­gou i Josep Xau­bet, que par­la­ran de la vin­cu­lació de Mataró amb l'enfon­sa­ment del Ciu­tat de Bar­ce­lona. Diu­menge, a Mal­grat, es pre­sen­tarà la pla­ta­forma Sis­brint, que aplega la història dels bri­ga­dis­tes i que anirà a càrrec de la doc­tora en història de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona Lour­des Pra­des. Sònia Garan­gou ofe­rirà també la con­ferència L'enfon­sa­ment del ‘Ciu­tat de Bar­ce­lona': de l'oblit a la recu­pe­ració. Final­ment, el dimarts dia 30, coin­ci­dint amb la data exacta del sinis­tre, s'home­nat­jarà els bri­ga­dis­tes i es farà una lec­tura de tex­tos amb la presència de fami­li­ars.

Sònia Garan­gou explica que en aquests cinc anys s'ha avançat en la inves­ti­gació dels esde­ve­ni­ments i que en el marc de les con­ferències es podrà apro­fun­dir en la vida d'alguns dels bri­ga­dis­tes que van sal­var-se de l'enfon­sa­ment. “L'únic fet que es manté inal­te­ra­ble és el nom­bre de morts que es van enter­rar a Mal­grat i dels quals ja teníem constància, perquè tant del nom­bre exacte de morts com dels pas­sat­gers encara hem de com­pro­var nova docu­men­tació”, pre­cisa. Garan­gou recorda que al Ciu­tat de Bar­ce­lona hi viat­ja­ven volun­ta­ris de molts països, com ara els Estats Units, el Canadà, Dina­marca, Itàlia, França i, segons alguns tes­ti­mo­nis, Austràlia i Nova Zelanda.

D'altra banda, el direc­tor de l'Arxiu Comar­cal del Maresme, Ale­xis Ser­rano, des­vela quin va ser el paper de Mataró en la història del vai­xell. “Els ferits més greus van ser tras­lla­dats a l'hos­pi­tal que hi havia a l'actual col·legi dels Sale­si­ans”, comenta, i des­taca la importància de res­ca­tar de l'oblit epi­so­dis de la Guerra Civil poc expli­cats. “Van enfon­sar un vai­xell ple de civils volun­ta­ris des­ar­mats, perquè el Ciu­tat de Bar­ce­lona no era una nau de guerra i aquest fet resul­tava incòmode de jus­ti­fi­car”, con­clou, i manté que l'acte “és un home­natge meres­cut”.