Els pèrits detallen les comissions que rebien CDC i Millet
Els investigadors d'Hisenda ratifiquen que Ferrovial va pagar 6,6 milions
Millet i Montull es quedaven l'1,5%
L'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet i CDC es van repartir comissions del 4% de la constructora Ferrovial, segons van detallar ahir en el judici sobre l'espoli del Palau els pèrits de l'Agència Tributària. Segons els càlculs dels pèrits, la constructora va pagar en total 6,6 milions a la formació política entre els anys 2000 i 2008 per l'adjudicació d'obra pública, uns diners que va vehicular mitjançant el Palau de la Música. Un 1,5% dels diners de Ferrovial que arribaven al Palau eren per a Millet i Montull, i un 2,5%, per a CDC.
Els pèrits basen les seves conclusions en cartes confiscades i en nombroses al·lusions trobades a les notes del Palau sobre adjudicacions públiques i pagaments de Ferrovial, vinculades amb els noms dels extresorers de CDC Carles Torrent i Daniel Osácar, que segons Hisenda van cobrar presumptament 3,7 milions d'euros en metàl·lic de la constructora.
A més d'aquestes sumes en efectiu, els pèrits de l'Agència Tributària conclouen que Ferrovial va pagar suposadament 2,1 milions més a CDC mitjançant facturació falsa emesa per empreses proveïdores de la formació que van carregar al Palau de la Música serveis prestats amb motiu de campanyes electorals del partit.
A aquests pagaments cal sumar-hi els altres 630.000 euros que Ferrovial va fer arribar a CDC emmascarats en donacions per convenis anuals de col·laboració entre el Palau i la Fundació Trias Fargas, actual CatDem, per a la promoció de la cultura catalana.
Els pèrits, que van comparar els patrocinis de Ferrovial al Palau de la Música amb les aportacions per mecenatge d'altres grans empreses, han conclòs a més que les donacions de la constructora estaven inflades, perquè en realitat incloïen els pagaments destinats a CDC en concepte de comissions il·legals.
Cristóbal Martell, advocat d'un dels exdirectius de Ferrovial investigats, va intentar desmuntar les conclusions dels pèrits i va aconseguir que aquests admetessin que no havien analitzat les contraprestacions rebudes per la constructora pel patrocini ni ho havien comparat amb acords de mecenatge similars d'altres entitats culturals.
Una part de la documentació que va utilitzar Hisenda per redactar el seu informe procedia del llapis de memòria que Gemma Montull va intentar amagar el dia que els Mossos d'Esquadra van escorcollar el Palau de la Música. El contingut d'aquest suport informàtic va cridar l'atenció dels pèrits quan el van tenir a les mans perquè tots els documents que contenia estaven relacionats amb Ferrovial.