Societat

25 anys sense la via de Roda (1884-1992)

Jus­ta­ment, en aquest mes d'abril, farà 25 anys que es va clau­su­rar l'últim tram de fer­ro­car­ril de via ample a Cata­lu­nya. Par­lem de la via de Reus a Roda de Berà. Un recor­re­gut de 28 quilòmetres que for­mava part del traçat dels antics trens direc­tes entre Bar­ce­lona i Madrid. Una via que va entrar en ser­vei el 1884 tal com recorda una placa com­me­mo­ra­tiva del seu cen­te­nari que podem veure a l'estació de Reus. Fem un petit repàs històric i per­so­nal a aquesta línia que con­nec­tava les dues prin­ci­pals ciu­tats de la península i que, a més, apro­pava els pobles del Baix Gaià a Reus.

La línia entre Reus i Roda va començar a fun­ci­o­nar a 1884 de la mà de La Com­pa­nyia dels Fer­ro­car­rils Direc­tes de Madrid i Sara­gossa a Bar­ce­lona, vin­cu­lada a Fran­cesc Gumà i Fer­ran, empre­sari nas­cut a Vila­nova i la Geltrú. Ini­ci­al­ment fou la VVB (Valls-Vila­nova-Bar­ce­lona) la com­pa­nyia titu­lar de la via. Poste­ri­or­ment, la VVB va ser absor­bida per la TBF (Tar­ra­gona, Bar­ce­lona, França) i el 1898, seria la MZA (Madrid-Zara­goza-Ali­cante) la que va absor­bir la TBF.

Si ens interessa tro­bar evidències físiques d'aquest gar­buix de com­pa­nyies, ens podem apro­par a la via, i hi des­co­bri­rem fites de pedra de titu­la­ri­tat amb la ins­cripció TBF o MZA de manera indis­tinta. Però la cre­ació del mono­poli de Renfe el 1941 va fer que aquesta com­pa­nyia esta­tal es quedés amb totes les altres com­pa­nyies de via ampla de fer­ro­car­ril d'Espa­nya.

Les obres del traçat entre Roda i Reus es van ini­ciar el 1882. El traçat era força pla­ner i fàcil de fer. Només calia sal­var els rius Gaià i Fran­colí i un parell de túnels curts. L'arri­bada de la línia dels 'direc­tes' a Reus va fer que es cons­truís una nova estació, la del pas­seig de Mata, que com­pe­tia amb la que hi havia on ara es troba l'actual Parc de Sant Jordi, i que veia sor­tir els trens que ana­ven cap a Lleida i Tar­ra­gona. A la llarga, i com tots sabem, l'estació del Parc de Sant Jordi aca­ba­ria des­a­pa­rei­xent el 1969 i res­ta­ria tot cen­tra­lit­zat a l'estació del pas­seig de Mata. En menys d'una dècada, Reus va pas­sar de tenir tres esta­ci­ons de trens (pas­seig de Mata, Parc de Sant Jordi i la del Car­ri­let) a tenir-ne només una.

Sen­sa­ci­ons

Vint-i-cinc anys tam­poc és tant, així que molts dels que podeu estar lle­gint aquest arti­cle recor­deu per­fec­ta­ment aquesta línia. En el meu cas, recordo que el meu pare m'expli­cava que anti­ga­ment, els expres­sos entre Bar­ce­lona i Madrid pas­sa­ven per aquesta via. El recor­re­gut era més curt que no pas pas­sant per Tor­re­dem­barra i Tar­ra­gona. Però el pre­do­mini d'aquesta línia res­pecte a la de la costa es va aca­bar el 1958 quan es va elec­tri­fi­car la via fins a Reus venint des de Tar­ra­gona. De 1958 a 1992, any del tan­ca­ment del ser­vei, la línia va anar per­dent pro­ta­go­nisme pro­gres­si­va­ment.

Durant els meus anys d'estu­di­ant de peri­o­disme a Bella­terra (1987-1990) uti­lit­zava sovint un dels pocs trens dia­ris que posava Renfe per anar de Bar­ce­lona a Reus per Roda. Tot i que el tra­jecte era una mica més curt que el que pas­sava per Tar­ra­gona, curi­o­sa­ment es tri­gava uns minuts més. El motiu l'hem de bus­car en les nom­bro­ses esta­ci­ons en les quals el tren s'atu­rava i en el fet que el man­te­ni­ment de la via ja era molt pre­cari. Tot i aquest incon­ve­ni­ent, sem­pre que podia, pas­sava per aquesta línia. Era cons­ci­ent que li que­dava poc temps de vida i volia guar­dar a la meva memòria les imat­ges i sen­sa­ci­ons que m'ofe­ria el tra­jecte per algun dia poder-les expli­car.

Suposo que aquest neguit em venia de quan era més petit i pas­sava dies de vacan­ces amb els meus pares i avís al Bal­ne­ari de la Font­calda (Terra Alta). A tocar, hi tenia la via de la Val de Zafán, ara con­ver­tida en via verda. Tot i que es va tan­car quan jo ja tenia sis anys (1973), per desgràcia, no en guardo el record d'haver-hi vist cir­cu­lar mai cap tren.

En canvi, quan recordo el tra­jecte entre Roda i Reus, em venen al cap les nom­bro­ses esta­ci­ons en què el tren s'atu­rava i en les que ben poques vega­des hi havia movi­ment de pas­sat­gers. Esta­ci­ons semi­a­ban­do­na­des i fos­ques que feien una mica de por. Només la del Morell pre­sen­tava millor aspecte. Però la fos­cor de les esta­ci­ons con­tras­tava amb la sobre­dosi d'il·lumi­nació que rebia en sor­tir del petit túnel de Puig­delfí i en entrar al polígon petroquímic del Morell i La Pobla. Milers i milers de llums flu­o­res­cents et feien entrar en una mena de món del futur com­ple­ta­ment aliè al món rural que es res­pi­rava just abans de cre­uar el túnel.

Un túnel que, en certa manera, ens por­tava del pas­sat al futur, un futur que no tinc clar que fos millor. En tot cas, per la nos­tra via de Roda, va ser molt pit­jor. Va repre­sen­tar la seva mort.... Però la seva mort defi­ni­tiva o tem­po­ral? En un pro­per arti­cle inten­ta­rem treure'n l'entre­llat. Inten­ta­rem veure si hi ha pos­si­bi­li­tat que hi tor­nem a veure cir­cu­lar trens... o si encara en cir­cu­len. La via de Roda està morta, però no del tot.

La notícia com­pleta a Reus Digital


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia